Entre bastidors

Categoria Batxillerat i Cicles Formatius. XV Concurs Periodístic Josep Pernau

SR. DIRECTOR:

Són les 7 del matí. Sona el despertador. La Kira reuneix totes les forces per llevar-se un dia més. S’ha passat els cinc darrers dies entre llàgrimes de frustració, estudiant per a l’examen de matemàtiques. Sap que no se’n sortirà, que malgrat haver-s’hi deixat l’ànima no aprovarà. Arriba el dia que lliuren les notes i, com era d’esperar, la seva nota no sobrepassa el cinc. Deixa anar un sospir per calmar els seus ulls plorosos i camina afligida fins on és en Rakim per preguntar-li el seu resultat. Un 9,75. “Un 9,75? I diu que només va repassar la nit anterior? Com s’ho fa? Com pot ser que tot i posant-hi sempre els màxims esforços el que en surt recompensat és aquell que menys temps ha invertit, aquell que no ha suat gota? Tant de bo l’atzar m’hagués atorgat a mi les seves aptituds. Que fàcil seria tot!” Però mantenint reclosos aquests pensaments, només li gosa preguntar: “Com és viure tenint tanta destresa en tot, sent perfecte?” En Rakim respon amb modèstia, fet que alimenta encara més l’enveja que la crema per dins. Però ara és hora de marxar, així que la Kira s’encamina cap a casa, on l’esperen els pares ansiosos i, tota moixa, els dona la mala notícia. Ells l’acullen als braços per tal de consolar-la, però en arribar l’hora d’anar a dormir, no pot evitar tornar a pensar-hi i desitja intensament intercanviar vides amb en Rakim. Són les 7 del matí. Sona el despertador. En Rakim reuneix totes les forces per llevar-se un dia més. Tot adolorit camina fins al bany. Es mira la marca de cinturó que du a l’esquena i es posa la mà sobre l’ull de vellut. Vessa una llàgrima, potser dues, però les eixuga ràpidament i es promet que la pròxima vegada no permetrà que el pare li posi un dit a sobre.