Un maniquí

Primer Premi Categoria 1r Cicle ESO. XV Concurs Periodístic Josep Pernau

SR. DIRECTOR: Aquesta tarda, dues amigues meves han anat a comprar-se un vestit. La setmana que ve hi ha una festa, i les dos hi volen anar ben boniques. Passejant pel carrer Major, han vist un vestit preciós. Era de color lila i estava posat en un maniquí. Molt emocionades, l’Èlia i la Blanca han entrat a la botigueta per formular la seva compra. Vint minuts després, hem vist com dues noies surten de la botiga sense comprar res.

L’Èlia ha estat la primera a provar-se el vestit. Ella està molt prima, i la peça de roba li fa bossa per tot arreu. Se l’ha tret tota deprimida. Malgrat això, la Blanca ha volgut comprovar si a ella li afavoreix la vestimenta. Aquest segon intent ha estat tot el contrari. A la Blanca li queda molt cenyit i li va molt petit, ella no és tan prima. El vestit segueix sent perfecte però a cap de les dos amiguesels queda com al preciós maniquí. Una tarda preciosa, dos amigues amb emoció, una botigueta, un maniquí i tot porta a una decepció, acompanyada d’una autoexigència: fer dieta per canviar. Les rialles de diversió adolescent es veuen interrompudes per complexos. Un cos perfecte transformat en un estereotip. I un mirall, el lloc perfecte per veure’s els defectes. Senyor director, on ens trobem? Falta d’amor propi, prejudicis infundats o víctimes d’uns cànons de bellesa erronis? Ens pensem que hi ha un cos perfecte, quan ho són tots. Intentem canviar coses per formar part de l’estereotip. Esperem que la roba ens quedi com li queda al maniquí. I no ens adonem que el cos d’un maniquí no és un cos real.