Estiu

Sr. Director:

Quan comença el bon temps sembla que ens marxi la pena, i ara, aquests temps durs de pandèmia.

Tot i que portem una mascareta a la cara que ens fa recordar constantment la situació que estem vivint actualment, començar a portar roba més lleugera, passejar pels carrers amb els ametllers florits alhora que les restriccions es van suavitzant ens torna a fer néixer als ulls il·lusió.

La primavera ho va endreçant tot com si poguéssim veure una mica la llum al final del túnel.

Ara mateix quedar al bar amb els amics per fer el vermut, encara que no ens puguem veure tots a causa de les mesures actuals, és el pla que més il·lusió ens fa: estar asseguts en una terrassa mentre ens toca el sol a la pell tot parlant de l’estiu a la platja i els vespres a les terrasses... I ja fa olor d’estiu i volem creure que, també, de llibertat.