Persones que parlen amb el cor

SR. DIRECTOR:

Sembla que amb la vacunació hàgim començat a creure que aviat restablirem la normalitat, i potser serà així. Tanmateix, de tant en tant, anem escoltant declaracions de persones immerses en aquesta voràgine en què la Covid ens ha submergit. Sense anar més lluny, el testimoni de Carles Francino m’ha deixat perplexa, en un moment de la pandèmia en què ja semblava que la gravetat dels casos anava de baixa.

Al sentir-lo, he pogut imaginar la facilitat dels que es troben en aquesta situació per tancar-se en les seues pors i laberints personals, havent d’afrontar unes circumstàncies totalment noves, diferents i carregades d’incerteses.

Al parlar, amb aquesta càrrega emocional que no l’ha abandonat en cap moment, ha donat proves, àmpliament, de com d’important ha estat retrobar la companyia i el consol de les persones que són al seu voltant, tant a nivell familiar i d’amics, com en la seua tornada a les ones.

Segur que aquest esportista, que ha paralitzat durant algun mes aquest tipus d’activitat, ha canviat l’alliberament físic, que tan bé ens va a tots, fent voltes pels paratges emocionals que han estat latents al seu cap durant tot aquest temps.

M’afegeixo a les seues paraules d’agraïment als sanitaris. Fan falta més gestos solidaris, no només els que en el seu dia els vam dispensar a través d’aplaudiments i crits d’agraïment. Cal que els ajudem ometent aquestes actituds irresponsables, sabent que és impossible aconseguir el màxim benefici si no tenim en compte les necessitats dels altres. Potser el benestar general depengui de la nostra resposta.