Crònica d'un greu error i missatge per a tothom
SR. DIRECTOR:
Us envio aquesta carta d’opinió, ja que va ser a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida on em van salvar la vida. Estic molt agraït a tot el personal sanitari per la seva professionalitat i positivitat, malgrat les circumstàncies. Ara ja em trobo a convalescència d’Igualada.
El passat Divendres Sant vaig acompanyar la meva dona al Palau Firal de Manresa per vacunar-se contra la Covid. Som igualadins, però en aquells moments la cita més propera disponible era aquesta. Però jo no em vaig vacunar perquè al cap de dos dies tenia una actuació musical i no volia tenir febre i estar preparat per a aquesta cita. Vaig pensar que ja buscaria una cita més tard. Greu error. El virus no es va esperar.
El meu pensament va ser que el fet de vacunar-me el podia adaptar a la meva disponibilitat i per poc hi deixo la vida. Vaig estar molt greu.
El combat amb el virus no es planteja ordenat com si es tractés d’unes justes cavalleresques. El virus és el gran depredador que ataca per sorpresa quan estàs distret i més vulnerable. Després del pas per l’UCI i la planta Covid, ara ja em trobo a la planta de convalescència de l’hospital. Miro enrere i veig que, si m’hagués vacunat, sí que hauria pogut haver anul·lat aquell concert o participar-hi trobant-me malament, però ja està.
Ara, amb la meva decisió equivocada, he estat a punt de perdre la vida. He patit molt físicament i psíquicament, he fet patir família i amics i, en especial, la meva dona. He perdut la disponibilitat que volia tenir durant molts dies i he perdut altres concerts o activitats que m’hauria agradat fer i he causat una important despesa pública a Sanitat. Tot un seguit de despropòsits. El procés d’estar diversos dies a l’UCI t’atrofia la musculatura i quedes sense força per fer res; totalment depenent.
Com que en aquest procés hospitalari he tingut molt temps per pensar, així que vaig poder sostenir el mòbil –que inicialment no podia– em vaig posar a trucar a tothom o enviar whatsapps amb el missatge: “Vacuneu-vos, potser tindreu uns dies de febre, però ja està.” Retardar-ho és temptar la sort, posar en risc la pròpia vida i la dels altres i causar una enorme despesa que es podria haver evitat.