Totes podem ser heroïnes
CARTA AL DIRECTOR
SR. DIRECTOR:
El meu agraïment i profunda admiració a les persones anònimes que mantenen el seu compromís amb la llengua. Herois i heroïnes compromeses a mantenir viu el català, idioma molt ric en matisos i sonoritat, com a eix vertebrador i aglutinador del que hem estat, del que som i, espero, del que seguirem sent.
Heroïnes i herois que es mantenen ferms per convicció i per orgull de llengua quan personatges sense cap mena de rubor ni pudor els demanen i exigeixen que parlin en espanyol o no els volen entendre.
La identitat esdevé identificació i no confrontació: el que ens ha d’identificar i allò en el que ens hem de reconèixer és en unes pràctiques, en unes maneres de fer compartides, en una autoexigència, en un compromís que val per si mateix i que no es defineix en funció del que facin els altres. La identitat se situa en allò que ha de ser irrenunciable per a nosaltres.
Paraules tan boniques com xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta, atzavara, esfilagarsat, festuc, passerell... Quina meravella!
El català, la nostra llengua, la nostra identitat, part de l’essència del que som, ha de ser un compromís per a tots i cadascú de nosaltres. Sense compromís la vida és mediocre, la realitat aliena i el futur incert.
El compromís transforma el futur en objecte d’acció i és una manera de dir que no acceptarem el futur passivament, sinó que volem ser agents del nostre temps, defensors del que ens identifica. En nom de la comunicació ens conviden a renunciar a la nostra llengua. En nom de la convivència ens volen muts i a casa. Jo ho anomeno perversió en majúscules.
La indignació que ens ha despertat el canvi d’idioma de la presidenta balear implica un grau de responsabilització dèbil o, potser, el fet d’esdevenir presoners de la perversió que he esmentat abans. Us convido a pensar, a cantar en castellà cançons com L’emigrant, El virolai, Els segadors, Boig per tu, Paraules d’amor o qualsevol cançó en català que us desperti emocions. Us hi identifiqueu? Si la resposta és no, us invito a un ferm compromís amb la llengua, a mantenir- la viva, a fer-la servir, gesta que avui està molt propera a l’heroïcitat. Doncs això.
