CARTA | El dret a poder viure amb tranquil·litat

SR. DIRECTOR:

Aquestes últimes setmanes s’han publicat diferents declaracions tant per part de l’Agència Catalana de l’Habitatge, la Paeria i la síndic de greuges, com per altra banda de la PAH, en relació amb l’edifici de Manuel Carrasco i Formiguera, 18, de Lleida.

Els inquilins arrendats en aquest edifici fa molt de temps que sol·licitem, tant el propietari com diferents estaments, una solució al problema de l’okupació, la inseguretat, la insalubritat i l’incivisme. Avui, després de respectar els temps per no entorpir la tasca dels qui havien d’intervenir en l’assumpte, i davant la barbaritat del que hem pogut llegir, creiem que ha arribat el moment que pugui escoltar-se públicament la veu dels qui patim aquesta situació.

Els inquilins d’aquest edifici vam accedir-hi després de presentar una sol·licitud de lloguer d’habitatge social a través de l’EMU (Empresa Municipal d’Urbanisme) després del reconeixement de vulnerabilitat social. Els primers anys vam viure en harmonia en un edifici net i ordenat, però des de fa uns anys la situació és desesperant. Hi han accedit aquestes persones sense contracte trencant la porta d’entrada a l’edifici, rebentant la porta d’accés a comptadors de la llum per enganxar-se a la xarxa dels veïns, on un d’ells va rebre una factura de gairebé 400 euros (quan tenim lloguer social per la nostra vulnerabilitat) i, entre altres coses han tallat l’aigua en innombrables ocasions a tot l’edifici per omplir garrafes dels dipòsits inundant part del hall, afectant les parets i quedant aquestes marcades per la humitat.

L’ascensor, en ocasions de forma contínua, ha estat “avariat”, la qual cosa ha impedit que algunes persones puguin sortir de les seues cases, i hi ha gossos que s’hi han orinat.

Durant la pandèmia, no s’ha complert cap mesura de seguretat, no s’ha respectat accedir al bloc per unitat familiar i, quan han entrat sense mascareta i se’ls ha demanat que se la posessin, hi ha hagut una resposta violenta que ha provocat que persones grans es veiessin obligades a baixar. Hi ha temporades que hi ha una forta olor de marihuana i moviment de persones que no sabem qui són. No tenim clau de la porta d’entrada, per tant, no podem limitar l’accés.

A més, hi ha okupes que han “venut” pisos a okupes. Com pot algú vendre alguna cosa de la qual no s’és propietari? O sigui, un edifici destinat al lloguer social és controlat pels qui hi han entrat il·legalment i treuen rendiment econòmic d’una cosa que no els pertany, i alhora s’aprofiten dels que paguen rigorosament per uns serveis que en ocasions no tenen.

Davant d’aquests fets, sol·licitem ajuda tant a la propietat com a l’EMU i a tot càrrec públic que considerem que podria fer-ho. L’octubre del 2020, l’Agència Catalana de l’Habitatge i la propietària de l’edifici van arribar a un acord mitjançant el qual la primera el gestionaria. Els veïns considerem que això ens havia de permetre recuperar la tranquil·litat i la convivència.

Però el temps transcorria i, malgrat la nostra insistència per escrit de sol·licitar una solució, d’alguns estaments no vam obtenir cap resposta; d’altres ens deien que no ens podien informar però que hi estaven treballant, i d’altres vam rebre la informació que entenien que ens podien comunicar. En aquest sentit, hem d’agrair i agraïm a aquestes persones amb càrrecs de responsabilitat que ens han ofert en tot moment el seu suport.

En l’actualitat, les sentències judicials han determinat que amb les proves aportades aquestes persones han d’abandonar l’edifici. I quan crèiem que tot estava solucionat, apareix la PAH parlant de la vulnerabilitat d’aquestes persones.

On era la PAH per protegir i defensar els drets dels que estem arrendats i de tots aquells que al no poder suportar aquesta situació s’han vist obligats a abandonar el seu lloguer després de processos de selecció? Quina defensa ha fet la PAH d’aquestes persones que ara es tornen a veure al carrer buscant una llar perquè d’altres han infringit la mateixa Llei dominant els seus drets? Què és el que defensa realment la PAH? Hem intentat per tots els mitjans evitar situacions de conflicte.

Hem demanat ajuda a qui l’hi havíem de demanar i ara només demanem que es produeixin els desallotjaments tan aviat com sigui possible i poder viure amb tranquil·litat, perquè aquest és també el nostre dret.