Resposta a Ignasi Martínez

SR. DIRECTOR:

En resposta a la carta Un bon final, publicada en aquesta pàgina el 2 de juliol, signada per Ignasi Martínez, voldria fer algunes puntualitzacions: Felicitar-lo pel gest d’acompanyament a una persona migrant, malalta i que necessita ajuda. Pel que fa a l’eutanàsia, no és possible aplicar- la si el peticionari no és l’interessat. Un amic o la família no poden exercir el dret reconegut per la LORE (Llei de Regulació de l’Eutanàsia) de demanar l’eutanàsia per a una altra persona.

A més a més, la llei no pot aplicar-se si no es donen unes condicions, com ara patir una malaltia greu, incurable, i amb un sofriment insuportable, i demanar-la personalment al metge/essa responsable per escrit dues vegades, en un termini de temps de dies, un cop el pacient hagi rebut tota la informació sobre el seu estat: diagnòstic, possibilitat de tractament, cures pal·liatives, etc. Si el malalt persisteix amb la petició, el metge té l’obligació de consultar un altre professional mèdic, que si corrobora la situació ha de posar-se en contacte amb la CGA (Comissió de Garantia i Avaluació) perquè hi doni el vistiplau. Si la resposta és favorable, finalment és el metge responsable qui la comunica al pacient, i concreten la data d’execució de l’eutanàsia.

És un procés molt garantista, llarg en el temps, perquè el pacient tingui la possibilitat de reflexionar i no prendre una decisió equivocada. És la seua voluntat, la seua elecció lliure l’única que permet exercir aquest dret. Un mal d’estómac o una ceguesa, que són les causes del patiment “d’ell” no són requisits que puguin justificar l’aplicació d’una eutanàsia o un suïcidi mèdicament assistit.

I una puntualització final: el motiu de la negativa de la seua metgessa no és que el “codi ètic de la seua professió no li permeti aplicar l’eutanàsia”, sinó que el cas que vostè presenta no entra en els condicionants marcats per la llei.