Oci i Covid

SR. DIRECTOR:

Tots els mitjans de comunicació es fan ressò aquests últims dies de l’elevat índex de transmissió del virus que ens ha tingut i encara ens té amb “l’ànima ballant”, com diria aquella padrina. Ara bé, fins i tot les infermeres i infermers demanen a la gent jove prudència i protecció. Ells han estat i encara estan, juntament amb metges, zeladors i altre personal del món sanitari, en la primera línia i han viscut el caos que ha provocat la malaltia. Són els més conscients de la feinada i la despesa que suposen els ingressos hospitalaris, els tractaments i els seguiments de les persones que han estat víctimes de la Covid.

La gent jove, amb l’excusa de la necessitat de sortir i relacionar-se, estan desballestant el sistema i ells són els que ara han esdevingut les víctimes propiciatòries d’aquest virus que no té ganes d’anar-se’n. La gent que som una mica més grans i algun dia vàrem ser joves podem entendre aquestes necessitats que algun dia foren nostres, però els horaris de l’oci, escurant les hores de descans propi i d’altres ciutadans que moltes vegades han de patir els estralls dels botellons i altres manifestacions, ratllen els límits de la convivència.

Les trobades multitudinàries estan passades de mida i es veuran encara agreujades pel tancament dels locals, bars i discoteques que per a la joventut d’avui els són del tot imprescindibles. Això sens dubte avui portarà a extrems lamentables aquella franja d’edat més vulnerable i que amb l’efervescència de l’edat sembla no tenir-ne mai prou. Difícil solució, sens dubte! La nostra joventut no es pot permetre (amb la formació intel·lectual que se suposa que tenen) pensar que la prevenció no és per a ells i caure en la indisciplina i la irresponsabilitat de ser culpables de l’esdevenir de la pandèmia.

De moment, ens estem carregant el turisme estranger d’aquest estiu, ja que molts països desaconsellen venir a Espanya i el mateix recel del turisme nacional davant els fets provoca un gran degoteig d’anul·lació de reserves. Quina societat vol el nostre jovent per al futur? Quin sentit de societat tenen els nostres joves? Com pensen que es puja la societat si no és amb l’esforç de tots? Què passarà en el futur si no sembrem bé el present? Tomorrow belongs to you