La xacra de l'okupació

SR. DIRECTOR: La meua mare i jo estem desesperades i ja no sabem a qui recórrer. Ens agradaria que algú ens pogués resoldre o explicar uns dubtes que tenim com a ciutadanes de Lleida. Ens sentim desprotegides davant d’una situació que sobrepassa els límits de la paciència i la salut. Els dubtes i preguntes que ens plantegem són els següents: Com pot ser que des del dia 1 de juliol de 2019 la meua mare, amb vuitanta-quatre anys, amb gran minusvalidesa i molts altres problemes de salut, hagi de tenir un pis de la seua propietat a Lleida que està ocupat il·legalment?

Ella està vivint al pis superior, maltractada verbalment, suportant pudors, brutícia, sorolls nocturns, crits, baralles, pixums de gossos pel portal, falsejament d’identitat, amb diverses denúncies per assetjament, insults, etc. Tot està denunciat al jutjat a través del nostre advocat i aquí hi ha les nostres preguntes: Què es pot fer per desencallar un problema que després de dos anys ja hauria d’estar resolt? Com pot ser que havent-hi dos denúncies tramitades per insalubritat, per animals en males condicions –al seu torn aportant diferents fotos– l’ajuntament no es pronunciï al respecte? Quant temps podrà suportar la meua mare amb aquesta insostenible situació? Quantes denúncies per por de les okupes hem de posar perquè es faci justícia? Els meus pares, per construir casa seua, no van rebre cap ajuda, només havien de treballar, cosa que ara no està de moda, i és millor okupar que treballar.

Destrossar una família i un habitatge sembla que està ben vist. En aquest país, ser propietari està penalitzat. Compres? Pagues, vens? Pagues, llogues? Pagues, t’ocupen? Paga els subministraments, els desperfectes de l’habitatge i de regal no et donen suport les diferents institucions. Qui pagarà per la pèrdua de salut de la meua mare? Aquí queda exposat. Gràcies.