Anem més enllà, si us plau

SR. DIRECTOR:

Mai m’he pronunciat, però crec que tot plegat és massa. Esteu aprofitant-vos d’una situació per la qual no us heu interessat, ja que aquí ningú mira de saber què va passar realment. Ni l’altre dia ni al llarg dels anys. En canvi, etiqueteu algú de masclista, d’assetjador… El meu pare no és masclista. Soc dona i soc feminista. I l’últim dia era a casa observant el que passava i el meu pare no va tractar diferent l’agent de la policia local pel fet de ser dona. Però sí que és veritat que estem enfadats, tristos. Jo també ho estic. El meu pare no assetja ningú. Us hauríeu de preguntar qui és realment l’assetjador. Perquè una persona s’ha estat presentant a la casa d’un veí des de fa molt temps no sé bé amb quina finalitat. Jo mateixa, a vegades, m’he sentit intimidada per aquesta persona quan es parava al costat del meu cotxe i em mirava amb una cara que no sabria com definir-la. Si ho portem tot al mateix lloc, podria dir que potser em mirava així per ser una dona. Potser sí que va contra mi i la meva mare perquè som dones. Em sembla tot surrealista. Ningú es preocupa pel dolor que ha pogut causar aquesta persona. Ni per altres fets que coneixeu i obvieu. Us agafeu al que voleu. El meu pare ni és masclista, ni és moltíssimes coses de les quals esteu parlant. És una de les millors persones que conec i de les més lluitadores. I lluita per Alcarràs com fa per tot el que s’estima. I ja us dic jo que s’estima aquest poble més que ningú. Esteu castigant la persona equivocada. I que trist portar-ho tot sempre al mateix lloc. Sembla que no sapigueu veure la vida des d’una altra perspectiva.