Anar al banc

SR. DIRECTOR:

“Vaig al banc” és una frase repetida una i mil vegades pels ciutadans. Una visita obligada per fer tota mena de gestions tant personals com professionals.

Anar al banc és una cosa rutinària, habitual, gairebé tan freqüent com anar a la fleca o al supermercat. Es va al banc per ingressar o treure diners, per ordenar els comptes, per demanar un préstec i fins i tot consells per a les nostres finances particulars. El director del banc del barri i els empleats de la sucursal que freqüentem són gairebé com de la família, perquè coneixen millor que nosaltres la nostra situació patrimonial i són també, en ocasions, el nostre drap de llàgrimes. Hi ha moltes més raons per destacar la importància del banc, del “nostre banc”, del banc al qual anem diàriament, del banc en el qual sempre ens atenen amb un somriure, del banc en el qual ens ajuden, ens assessoren i ens escolten.

Un costum, el d’anar al banc, que passarà a millor vida, o a pitjor, segons es miri, perquè a poc a poc van desapareixent del paisatge urbà i, pel que sembla, tenen els dies comptats.

No ens en quedarà cap altra que acostumar- nos a la desaparició dels bancs, però sempre ens quedarà el consol de continuar anant al banc, al banc que ens agafi més a prop, per asseure’ns, per descansar, i també per lamentar-nos que hàgim hagut de canviar de banc, que, vulguem o no, els bancs, les entitats bancàries, deixen de ser una visita obligada.