Una segona banqueta és possible!
SR. DIRECTOR:
M’he assabentat, per mitjà de la premsa, que l’ajuntament està col·locant en diferents llocs de la ciutat i en lletres grans el nom de Lleida. No sé quin és el motiu o finalitat d’aquesta acció. No crec pas que sigui per promocionar la ciutat com a model de res. Estem acostumats a tantes mancances a nivell urbanístic que no ens hem adonat que hi ha encara bona part de la ciutat per asfaltar des de fa molts anys.
La veritat és que tots podríem gaudir d’un espai important, ara desaprofitat i necessari de sanejar. I això seria dins la mateixa ciutat, ben al centre. Un espai força important com perquè els senyors representants del poble el tinguin en compte, donada la seva privilegiada ubicació: es podria fer una segona banqueta amb mirador al riu, una recreativa panoràmica de la part esquerra de la ciutat i, sobretot i més important, una gran millora del conjunt urbanístic de la ciutat tal com va ser en el seu temps la remodelació del marge esquerre del riu i que els lleidatans sempre hem agraït. El tram que m’ocupa (i m’estranya que ningú en tants anys n’hagi fet menció) és el de la vorera de sorra a tocar de la barana del riu, amb un recorregut de gairebé un quilòmetre que va des del pont dels instituts, continua amb el pont de l’avinguda de Madrid, passa per la passarel·la del Montepio i acaba justament davant de la plaça Sant Francesc, i que sembla un camí de ramat! Fins al Pont Vell està pavimentat gràcies a l’edifici de la Paeria i al monument als nostres defensors Indíbil i Mandoni (per cert, absents des de fa un grapat de dies).
Seria interessant saber com ho fan les altres ciutats quan han de fer reparacions de certa envergadura. Jo crec que és per obligació fer un bon manteniment de la ciutat, ja directament per part de l’ajuntament, com amb la col·laboració de la Diputació, Generalitat, fins i tot Hisenda o contribució de bancs i grans empreses.
Potser algú pensa que estic dient disbarats, ja que no entenc res sobre l’administració pública, però en el que crec és que la unió fa la força i les antigues dites són sàvies. Per tant, de la mateixa manera que l’administració trobarà difícil aquesta proposta, jo no puc entendre com tampoc se’n sortiran i faran front a la reparació del tot necessària del paviment de la rambla de Ferran, completament trinxat i que obliga l’ajuntament a continuar pagant indemnitzacions per caigudes. Ja sé que cada cosa necessita el seu temps, però, sincerament crec que ja és hora de començar!