Rigor

SR. DIRECTOR:

Quan fem allò que no sabem fer, tot sovint succeeix que ho fem malament. A Salvador Illa, el president alternatiu de la Generalitat de Catalunya, se li va trencar el silenciador del tub d’escapament verbal i va deixar anar un sorollós pet pudent tot afirmant que el període denominat procés ha estat el pitjor dels darrers tres-cents anys a Catalunya. El proper cap de files del PSC, aquell partit autodenominat de tots els catalans –i catalanes–, no vol perdre pistonada en la cursa de l’unionisme abrandat per aconseguir el micròfon d’or a la bajanada més ocurrent, que tan bé representa Ciutadans aquí i Ciudadanos allà. I, francament, té mala peça al teler, perquè Ciutadans va néixer per a la mentida, la falsedat, la tergiversació i la baralla com a mètode legítim de fer política, o de viure de la política. L’estil de la Fraternitat Taronja beu de la font gamberra i irresponsable de les pel·lícules trivials situades a les universitats de Hollywood i es pot permetre el luxe de vendre gats per llebres i matxos per poltres, i si els enxampen en l’engany es posen pinxos, s’ofenen i denuncien tírries i persecucions diverses. Però, el PSC jugant a ser el follonero major de la classe?

Només mirant el darrer segle anterior a l’any zero del procés veurem amb claredat meridiana la història dramàtica soferta, ja no per Catalunya com a nació, sinó pels catalans i, encara més, per les catalanes. I amb especial cruesa per aquells catalans i aquelles catalanes que militaren o simpatitzaren en partits de tall socialista. Dels que van existir fa molts anys i dels que convergiren en l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya del senyor Illa. No tot s’hi val, Salvador Illa. Sobre la banalització del sofriment i les violències de tota mena sofertes pels homes i les dones que ens van precedir no es pot construir una alternativa ètica i intel·lectualment acceptable. Si no té res a dir, no digui res i, si ho diu, apliqui el mínim rigor. Per respecte a tots els catalans i a totes les catalanes que sempre duu posats a la boca; i també per respecte a vostè mateix.