On vas, boig?

SR. DIRECTOR: Ahir al matí, després de deixar els meus dos angelets al col·legi, agafo el cotxe i surto a tota castanya cap a la meua feina. Això de “a tota castanya” és pura ironia, perquè sortint del pàrquing he d’anar a 10 quilòmetres per hora. La cosa és que m’avança un psicòpata i es carrega el meu retrovisor. No sé si el personatge en qüestió era psicòpata, però el que sí que puc assegurar és que era Flash, el superheroi de DC. Devia d’anar a uns 300 km/h, en un patinet, sense casc, sense armilla reflectora i sense vergonya, perquè ni tan sols ha parat. I jo m’he quedat amb cara de ruc amb el retrovisor a la mà.

És una evidència que la mobilitat de les ciutats ha canviat a un ritme vertiginós. Sembla que s’ha imposat una moda pel que és elèctric: cotxe elèctric, bicicleta elèctrica i, com, no patinet elèctric. Tot i que jo prefereixo dir-li’n artefacte assassí.

Aquests artefactes assassins es passegen pel centre de les nostres urbs a gran velocitat, segons diuen poden arribar als 25 km/h sense despentinar-se. Igual van pel carril bici com per la vorera o en els millors casos per la carretera. Els he vist fer fins i tot el cavallet, seran rucs! Per quan una ordenança que reguli realment l’ús d’aquest patinet? No hi ha manera de controlar aquest descontrol? I una assegurança obligatòria?

Total, que segueixo amb la cara de ruc i a més sense cotxe, perquè el tinc al mecànic esperant un nou retrovisor.