L'alcalde d'un petit poble

SR. DIRECTOR: No he amagat mai i, de fet, en faig bandera, ser un poble petit, la Curullada, que pertany a un municipi impronunciable de la Segarra, Granyanella. La Curullada va tenir els seus anys daurats a la primera meitat del segle XX. A partir d’aquí la decadència demogràfica ha estat sagnant i ara mateix potser hi ha una vintena de persones, fonamentalment grans i, en nombre important, vídues. Entre aquestes, la mama.

La Curullada, com molts d’aquests pobles petits, ha estat gestionada per aquells alcaldes vitalicis que a la seva manera, amb el seu to, amb les seves eines, van anar fent un camí que no seré pas jo qui desmereixi. Aquells primers ajuntaments democràtics requerien fer un pas endavant que no tothom va tenir nassos de fer i això s’ha de reconèixer. De tota manera, amb els anys i el relleu generacional, apareixen sorpreses agradables. Persones que porten la càrrega de ser alcalde al segle XXI, però que tenen allò que es coneix com a cintura, habilitat i empatia per saber on són.

Notes que tenen visió global del que és un poble (encara que no en siguin). Tenen presència quan els conflictes o les eventualitats afecten la gent que hi viu o la gent d’allà que som fora. Un alcalde amb les ganes suficients per aixecar el telèfon i oferir-se a donar-te un cop de mà. Sensible amb les persones grans, les seves necessitats i els seus límits. Un alcalde que et dona el seu número de mòbil i et diu: “Ho arreglarem.” Aquest alcalde, i segurament altres alcaldes i alcaldesses de pobles petits, són els que donen sentit als grans alcaldes i alcaldesses cosmopolites, amb pressupostos monstruosos, que encara no han descobert que tenir la gent tranquil·la és, segurament, més fàcil que tenir-la emprenyada.

Aquest alcalde no busca titulars i no compto que tingui premsa afí. Aquest alcalde d’un poblet petit, la Curullada, d’un municipi impronunciable, Granyanella, mereix un agraïment que faig extensiu a molts altres exemples que hi deu haver, segur. Li vaig dir: “Soc capaç d’empadronar-me per votar-te”, i us juro que no tinc ni idea de quin partit és, ni m’importa. Ell encara riu. Va dir: “Em tronxo!” Gràcies, Jordi Porti!