De tornada a Lleida

SR. DIRECTOR: Després de passar fora uns dies, hem tornat a la nostra estimada ciutat. Hem fet una estada a la capital de Cantàbria i hem pogut constatar moltes diferències. És una població més gran que la nostra en habitants i extensió, i molt ben tractada pels seus residents, amb netedat màxima en tots els carrers, cap deixalla a terra, ni tan sols burilles. Molta presència de gossos però cap excrement a la vista, i en cinc dies només vam veure una única mascareta abandonada. Gran quantitat de jardins i en un estat de manteniment excel·lent i amb moltes flors.

L’ambient és assossegat i tranquil, amb molta gent caminant pels carrers a tota hora. S’hi pot transitar de nit a peu sense cap recança ni sensació de perill. Finalitzada la temporada turística, la població que hi veus és autòctona, tret d’anglesos, majoritàriament d’edat avançada, que arriben els dijous amb el ferri setmanal. Ens crida l’atenció la manca absoluta de persones magrebines o subsaharianes. Sí que hi ha sud-americans, treballant tots en l’hostaleria i els serveis domèstics. Amb tot, en el sector de la restauració els treballadors són gent del país, professional i de tracte agradable. Constatem unes diferències que trobem tan grans...

D’altra banda, al centre de la ciutat, fins a cinc oficines de La Caixa obertes. Ens van dir que no se n’ha tancat cap, per això no tenen les cues que nosaltres hem de patir. Ja de tornada, vam fer estada un parell de dies a Palència per visitar esglésies a Cerrato i Tierra de Campos, que justifiquen el viatge. De nou, constatació de grans diferències. Palència és una ciutat relaxada, tranquil·la, tot i estar envoltada de grans polígons industrials i fins i tot una fàbrica d’automòbils. La gent, tota del país, també passeja, omple les terrasses dels bars, i fa la impressió d’estar ben satisfeta amb la seva vida. La nit no representa cap perill per als vianants.

Com és que aquí hem perdut tot això?, i per què? Lleida és una ciutat bruta, deixada i insegura, i és la nostra ciutat estimada on volem viure. No hi ha res que es pugui fer per millorar aquesta situació?