Lleida la bruta

SR. DIRECTOR: Ja fa molts mesos que els lleidatans ens anem queixant públicament de la brutícia de la ciutat. De fet s’ha convertit en un tema de conversa habitual entre molts de nosaltres, però, vist que la situació tendeix a empitjorar, cal pensar que, per al màxim responsable de la gestió urbana de la ciutat, això no és una prioritat o bé no sap com resoldre-la. On són els regidors de barri? Què fan? Per poc que fessin la seva feina i es passegessin pel seu barri, veurien tot el que hi passa.

Tenim els carrers bruts i els contenidors d’escombraries fan fàstic. Falta molta neteja a les voreres amb aigua abundant (i ara ja amb detergents i raspall). La gespa de les places no està cuidada, els herbassars creixen arreu i els arbres i les seves soques estan en un estat deplorable. Potser el responsable i el seu govern, a la vista d’algunes de les seves iniciatives, pensen que d’aquesta forma la ciutat guanya “superfície natural i verda”. Molts pensem que el que guanya és canviar la v de verda per la m.

Ja fa dies que va sortint als diaris que hi ha una plaga de rates a Lleida. Tant TV3 com algunes emissores de ràdio (RAC1) i altres mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquest problema que, d’altra banda, no és d’estranyar, amb tota la brutícia i l’abandonament que es veu en tots els barris. Fa uns pocs dies es va poder veure a TV3 com les rates es passegen per l’aparcament del Rectorat de la Universitat de Lleida, fet que dona una imatge de la ciutat de la qual vostè és el principal responsable que afecta els habitants de Lleida i que, poc o molt, afectarà possibles futurs visitants.

En el cas del barri de la Universitat, no és d’estranyar la presència de rosegadors. Al carrer Bisbe Messeguer, en pocs metres quadrats es concentren els contenidors de recollida selectiva, sovint desbordats, sempre bruts, amb males olors i amb deixalles diverses, incloses les orgàniques, al seu voltant. També els contenidors de la clínica existent, a pocs metres de la porta d’entrada, sempre plens, tant que ni les tapes es poden tancar. El mateix passa amb un establiment de restauració proper, ja que els seus contenidors al carrer són plens i bruts a qualsevol hora del dia. La pregunta és qui ha de netejar-ho. L’ajuntament o l’establiment? No sembla que aquesta situació sigui normal. Teòricament els carrers són de tots, però a Lleida sembla que no són de ningú i, per tant, tothom hi pot fer el que li vingui de gust. I aquest fet porta a una altra carència urbana palmària a Lleida, que no és cap altra que la manca creixent d’educació cívica, fet sobre el qual la Paeria també podria fer alguna cosa. I està clar, la verda amb m crida més verda, també amb m.

Si a terra tenim les rates, a l’aire tenim els coloms. Són dues espècies amb una alta capacitat d’adaptació, el control de les quals passa, preceptivament, per evitar que les seves poblacions augmentin. Ara ja fem molt tard. Tot el que la Paeria s’ha estalviat i s’estalvia en el control d’aquestes espècies (i en la neteja de la ciutat) ho paguem els lleidatans de diverses formes. De moment, per fer front als coloms, hem de netejar balcons i terrasses, tendals i roba estesa, posar mesures anticoloms, refer jardineres i plantes fetes malbé, etc. Ja veurem què haurem de fer amb les rates. Crec que parlo en nom de molts lleidatans que li reclamem poder viure en una ciutat neta, almenys tan neta com no fa gaires anys. Posi fi a la plaga de rates, prengui mesures amb els coloms, gasti diners a netejar la ciutat (són diners nostres, no seus), augmenti la vigilància (i si cal les sancions) als incívics, promogui l’educació cívica i, si us plau, passegis més hores per la ciutat i expliqui més què fa el seu equip de govern per resoldre els problemes ciutadans.

Sovint surten a la premsa local uns llargs escrits, tant del govern municipal com de l’oposició, dissertant sobre grans temes genèrics i mirant de transmetre als lectors una mena de competència absurda per demostrar “modernitat”. Uns i altres de vostès poden fer molt més del que fan per Lleida. Ja és hora que ho facin. És la seva obligació. Dediquin-se a treballar per la ciutat amb accions que els ciutadans puguem veure i evitin, en la mesura del possible, continuar preparant escrits i discursos grandiloqüents que només serveixen per alimentar el seu ego.

S’imagina que tinguéssim les nostres cases com té vostè la ciutat? S’imagina que ens paguessin per la nostra feina sense fer-la? D’altra banda, espero que en el balanç de comptes de la ciutat no tinguin la barra de treure pit d’haver aconseguit estalviar en bé de la ciutat. Seria d’un cinisme extrem. Sí, en les darreres eleccions a Lleida es va votar un canvi en el govern de la Paeria. Tots els lleidatans anem fent balanç de la seva gestió. El que ara tenim no ha estat el que molts esperàvem. Ara ens toca esperar a les properes eleccions per tornar a votar, potser, un altre canvi i poder redreçar la imatge de la ciutat cap a Lleida la relluent. Tant de bo.