Preocupació

SR. DIRECTOR: Llegeixo la notícia de la pàg. 12 del seu diari a l’edició de divendres i m’omple de preocupació. En primer lloc, la meua felicitació als obstetres i a la llevadora que van aconseguir resoldre la situació amb èxit. Desitgem que el fetus no hagi patit en aquest espai de temps falta d’oxigenació cerebral. Això es veurà amb el temps. Però en aquest sentit em permeto, amb el seu permís, fer alguna reflexió. El prolapse de cordó es dona en el 0,1-06% dels parts en general, però hi ha circumstàncies particulars en què la freqüència augmenta: situacions fetals anòmales, abundant líquid amniòtic, gemel·lars, etc.

Per tant, no és una cosa excepcional com sembla desprendre’s del reportatge i qualsevol obstetre ha solucionat casos com aquest. En Obstetrícia la urgència pot presentar-se de forma sobtada, per això és necessari que les guàrdies siguin presencials i amb quiròfan preparat les vint-i-quatre hores, ja que els índexs de morbimortalitat són molt elevats.

És una cosa acceptada per tots fa molt temps. Crec, respectuosament, que abans de publicar alguna cosa així, ho haurien de consultar amb els seus assessors mèdics