De debò evolucionem com a societat?

SR. DIRECTOR: Pell de gallina, cor glaçat i ànima encongida. Així és com se senten tantes i tantes persones després dels fets succeïts el 31 d’octubre en un polígon d’Igualada. Les noies cada vegada tenen més por a sortir de casa. Jo, com a dona, cada vegada que he sortit al carrer i he hagut d’anar sola, he buscat alguna excusa, com per exemple, sempre faig veure que parlo per telèfon. I no ens enganyem, no ens hauríem d’estar plantejant el fet d’“oh, i per què va sola pel carrer?”

Perquè, senyors i senyores, moltes vegades has d’anar sola a algun lloc. Si no fos així, sempre estaríem depenent d’alguna persona externa. Ens hauríem d’estar plantejant el fet de com és possible que hi hagi gent capaç de fer tant de mal a una dona. El que li van arribar a fer a la noia d’Igualada és intolerable, indignant i vergonyós.

Potser troben el culpable, potser no..., però el mal està fet i aquesta noia mai tornarà a ser la que era abans dels fets, independentment de si recorda el que va passar o no.