Ara us creieu Tarantino?

SR. DIRECTOR:

L’altre dia vaig viure una situació esborronadora. Des de lluny vaig veure dos homes que lluitaven per una plaça d’aparcament. Havien sortit dels seus cotxes i s’havien embolicat en un combat a cops de puny. Eren les tres de la tarda i al carrer no hi havia gaire gent. Però el més terrible va ser quan alguns vam anar a mirar de posar-hi pau. En atansar-me vaig poder veure que algunes persones, joves principalment, en lloc de separar-los havien decidit treure els seus mòbils i estaven gravant la situació. Semblaven excitats, fins i tot gaudint de la violència, com ansiosos per compartir-ho a les xarxes o als seus grups de WhatsApp.

Aquesta falta d’empatia, aquesta recerca del morbo i aquest afany per ser protagonistes en la dissort d’altres em va deixar glaçat el cor. Al final vam aconseguir separar- los i, per sort, cap d’ells va resultar ferit. Però alguna cosa falla en la societat quan hi ha gent que, davant la desgràcia aliena, decideix gravar en lloc d’ajudar. Això sí que va deixar una ferida en mi.