El suïcidi, la pandèmia silenciosa

SR. DIRECTOR:

Lamentablement, fa poc van saltar totes les alarmes al món de l’espectacle i a les xarxes socials, ja que la gran actriu guanyadora de quatre Goyas Verónica Forqué va ser trobada morta, presumptament per haver-se suïcidat. Immediatament, els mitjans de comunicació i les xarxes socials es van incendiar de missatges i publicacions de condolença a la família de l’actriu i de crides d’atenció amb textos informatius relacionats amb el suïcidi. Realment en aquesta societat sempre procedim de la mateixa manera, tendim a escandalitzar- nos i lamentar-nos pel succeït una vegada ja no té remei, en lloc de preocupar- nos abans que passin les coses.  La realitat és que ja portem més de dos anys de pandèmia i s’ha produït un greu augment en els casos de suïcidi, però, realment, la depressió és una pandèmia que porta molts anys fuetejant les persones, però mai no s’ha visibilitzat i normalitzat com es s’hauria de fer.

I és que en els últims 45 anys les taxes de suïcidi han augmentat en un 60% a nivell mundial, deteriorant fins a tal punt la salut mental que la mateixa OMS estima que a hores d’ara perden la vida més persones per suïcidi que per accidents de trànsit. Tanmateix, el més preocupant de tot això és que la majoria dels esmentats suïcidis estan protagonitzats per adolescents. Hauríem de parlar més sobre la salut mental als nostres fills i ensenyar-los a expressar- se com cal, a demanar ajuda si és necessari, i evitar així que aquesta pandèmia silenciosa s’emporti més gent.