Canvis en la direcció sanitària

SR. DIRECTOR:

Ja fa temps que denunciem la situació en la qual es troba la nostra regió sanitària i en particular el nostre hospital, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, pertanyent a l’Institut Català de la Salut, l’ICS. El territori de Lleida i Pirineu, les seves comarques i el seu hospital públic de referència rep per part de l’administració un tracte diferent a la resta de territoris i hospitals públics de Catalunya. Diferències de finançament, de dimensió de les seves plantilles de professionals i de l’adequació i renovació de les seves infraestructures i del seu equipament. Problemes no resolts pels diversos responsables tant del govern com els que ha tingut aquest centre hospitalari i el seu territori al llarg dels anys, i que s’han vist agreujats per la pandèmia Covid-19. La situació avui, sent prudents en el llenguatge, la podríem qualificar de delicada, molt delicada. I és la població la que directament pateix les conseqüències.

Ni la Gerència de l’ICS ni la del territori, tot i les nostres reiterades queixes i plantejaments, han fet el necessari en favor de millorar i solucionar els problemes crònics de l’hospital. Per aquest motiu, aquesta junta va sol·licitar una reunió amb el conseller de Sanitat i la gerent de l’ICS.

El mes de novembre passat ens van rebre al centre corporatiu amb la segona i en lloc del conseller vam ser atesos en el seu nom pel gerent del CatSalut de la regió sanitària de Lleida. Ambdós van escoltar la nostra valoració de la situació, les queixes i peticions exposades per aquesta Junta de Personal. Restem a l’espera de les seves propostes serioses de millora, cosa que de moment encara no s’ha produït. Pot haver-hi qüestions, que pel moment tan excepcional que ara vivim per la pandèmia, siguin difícils de gestionar ara per ara, però n’hi ha d’altres que estan regulades i que són d’aplicació obligada. Tot i això, després de dos anys de pandèmia hi ha hagut temps suficient per desenvolupar plans i mesures, preventius de millora, almenys per pal·liar la situació. Als professionals ens fa la sensació que les direccions de l’hospital s’enfronten a cada nova onada de la pandèmia com si fos la primera.

Especialment preocupant és la marxa de professionals cap a altres llocs on els ofereixen millors condicions laborals que al nostre hospital. Aquesta situació es produeix per la mala gestió que es fa dels recursos humans, cosa que es tradueix en una pèrdua de qualitat assistencial envers els nostres pacients. Actualment, hi ha serveis de l’hospital que estan en una situació especialment crítica i insostenible per la manca de professionals i el cansament físic i psíquic d’aquests. Tanmateix, la cessió de professionals en l’aliança estratègica entre l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, centre sanitari de la xarxa concertada, gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), hospital germà al nostre i que pateix també seriosos problemes, dista molt de semblar un equip de treball consolidat. No tenim cap informació del desenvolupament d’aquesta aliança, ni directrius clares del seu rumb. Segons la nostra opinió suposa una cessió de treballadors/es encoberta i que oculta els dèficits de professionals que tenen els dos hospitals. A més, no entenem com professionals amb contracte del GSS ocupen el càrrec de direcció i altres càrrecs de confiança amb funcions mal definides o dubtoses d’un hospital de l’ICS com és el nostre. Repetim, hi ha qüestions que estan regulades per llei i que són d’aplicació obligada, sense que puguin donar lloc a cap interpretació subjectiva o vulneració.

Els responsables de la gestió i direcció del territori i del centre sanitari no ho han fet bé la seva tasca. Necessitem figures consolidades en matèria de salut i ordenació de recursos humans, expertes, compromeses a formar un ambient de calidesa i enteniment i que vegi la necessitat de tenir el personal assistencial suficient per donar una atenció d’excel· lència als nostres pacients.

Exigim un canvi en la Direcció Sanitària del territori, com ja hem demanat en diverses ocasions, apostant, més enllà de les mesures puntuals invertides fins ar, per una planificació de recursos humans més ambiciosa i una reestructuració radical en el finançament i inversions necessàries.