Albatàrrec. Comiat a la doctora Otilia Alonso

SR. DIRECTOR:

Què puc dir de la Dra. Otilia Alonso que no sàpiga ja tot el poble? Són molts anys d’entrega vocacional, sempre a punt per suggerir, per guiar, per prescriure, per, en definitiva, ajudar, sense esperar mai res a canvi. I què podem donar nosaltres a canvi si qui dona primer dona dues vegades i, a més a més, a mans plenes? És generosa, altruista, senzilla, comunicativa, tranquil·la, alegre, empàtica, reposada, intel·ligent i, el que és important per a qualsevol pacient, amb ull clínic. Quants metges en formació no aspirarien a ser com ella? Ella sempre es posa en el lloc dels pacients i aconsegueix fer-nos sentir compresos, estimats i importants. Sí, perquè cada pacient disposa del seu temps, exclusiu per a ell o ella, independentment que la sala d’espera estigui buida o plena a rebentar i sense fer distincions de gènere, edat ni condició social. Tothom és igual i és ben cert que tots, al llarg d’aquests anys, ens hem sentit satisfets amb l’atenció rebuda, fins i tot en els dies en què potser no es trobava prou bé, però mai ningú no ho ha notat.

No té mai cap queixa o cap pretext per deixar les coses per a un altre dia; sempre és un bon moment per donar un cop de mà.  Els petits detalls de la seva vida personal, que alguna vegada ha explicat, reafirmen la idea que es tracta d’una persona excepcional, ja sigui com a mare, com a àvia o com amiga, sempre disposada a encoratjar i de qui es pot prendre exemple.

Gràcies per tots aquests anys que has passat al poble, i que mirant endarrere sembla que fos ahir. Però, encara que el temps jugui aquestes males passades, ens permet, també, valorar el gran do que has representat per a nosaltres durant tot aquest període. I el que passarà, indubtablement, és que notarem el teu gran buit. Recorda sempre que a Albatàrrec tens les nostres cases obertes de bat a bat. Otilia, et trobarem a faltar, molt.