Humanitat, sentit comú, estima i respecte per a la nostra gent gran
SR. DIRECTOR: Aquesta carta va dirigida a tots els responsables, gestors i tècnics dels Departaments de Salut i de Benestar i Drets Socials de la Generalitat i de les Residències d’avis. Quan va arribar la Covid tots i totes vam acceptar tota mena de restriccions a les residències per tal de protegir els nostres familiars residents. I ho vam fer, amb el cor encongit de veure’ls tancats entre quatre parets, totalment aïllats, però amb la convicció que fèiem el millor per a ells.
Els vam prometre que la vacuna els donaria la llibertat, els vam vacunar també amb aquesta convicció, els hem vacunat els tres cops que Salut ens ha recomanat, hem complert i els hem tornat a prometre que és pel seu bé, per la seva llibertat i per gaudir d’una vida en contacte amb la seva família. I què està passant? Doncs que les residències s’han convertit en presons, sí, sí, en presons. Els avis porten les tres vacunes i, tot i això, a diferència de la resta de la humanitat, quan hi ha un treballador positiu i després de fer 2 PCR (2n i 7è dia del contacte) i donar tots negatius, els continuen tenint confinats catorze dies i llavors els fan una tercera PCR, que entre fer-la i saber els resultats són 48 hores més, és a dir, els tenen setze dies tancats. Sense haver-hi en cap moment cap positiu a la residència!
S’han adonat que acabarà abans el confinament el treballador positiu que els contactes que han donat negatiu? Això té sentit al cap d’algú? Tenen clar que els negatius no han de fer confinament? A què juguem? Què pretenem, senyors i senyores? Que es morin de pena? Que quedi totalment afectada la seva salut mental i la dels familiars? S’adonen que aquest virus ha vingut per quedar-se? Que cada dos dies hi pot haver un contacte perquè el personal continua com tothom amb la seva vida? Què pretenen, tenir-los tancats de per vida? Això és protegir la gent gran?
No, senyors i senyores, no! Ja n’hi ha prou, això és directament prendre’ls la vida, a ells i a nosaltres. Deixin de ser robots per convertir-se en persones que realment s’estimen i es preocupen per la gent gran, senzillament siguin humans! Demostrin que el que els importa són els nostres avis i no que surti una notícia a la televisió dient que hi ha hagut un mort per Covid a una residència.
Humanitat, sentit comú, estimació i respecte per les persones que ens han donat la vida; aquestes són les directrius que haurien de tenir com a norma principal en els seus càrrecs i en el seu decàleg i no pensar en el que diran a les notícies. Som moltes, moltíssimes, les famílies que pensem això i, per tant, crec que haurien de rectificar aquestes errades que estan fent en contra de la salut de la nostra gent gran. Rectificar és de savis, mantenir-se en un error és incompetència.