Qüestió de responsabilitat
SR. DIRECTOR: Afortunadament, la situació que fa 2 anys ens està marcant ens ha ensenyat moltíssimes coses de nosaltres mateixos que no coneixíem. Han aflorat pors però també valors que els tindrem sempre presents. Alguns hem après a viure sense interacció social als interiors i només gaudint de la família i dels amics en llocs oberts per evitar contagiar-nos.
El que m’ha sorprès fa cosa d’una setmana és que algú que treballi al món de la sanitat, a les altures que estem, no tingui la responsabilitat de quedar-se a casa si ja es troba malament i, a més, no marxar quan un test ràpid no ha sortit del tot clar! No és qüestió d’aguantar la guàrdia de 12 hores sinó que es tracta de no infectar els companys (que també hauran d’agafar la baixa, i no serà una sinó que poden ser set o vuit per cobrir), que aquests poden infectar les seves famílies (que potser són de risc) i que les famílies poden entrar als llocs de treball respectius, que potser són llocs on tracten amb les persones que han patit més aquesta situació i, si hi entra el virus, hauran de reviure el malson durant molts dies.
No puc dir que estigui enfadada, potser la paraula seria sorpresa o disgustada. No em puc creure que costi tant arribar a pensar en l’embolic que es pot muntar si ets positiva i l’efecte dominó que pot crear això! Un altre cop espero que aquesta persona ho tingui en compte!
P.D. No vull crear cap mena de conflicte escrivint això. Simplement, és una manera de pair el que no arribaré a entendre mai! I, si aconsegueixo que algú irresponsable, tingui la feina que tingui, si es troba malament, abans de sortir de casa, recapaciti, pensi quin embolic pot arribar a crear, reculi i no obri la porta, ja estaré contenta!
Gràcies. Un familiar, que és de risc i que treballa en un lloc delicat, d’algú que ara és positiu perquè algú irresponsable l’ha infectat.