Saber (castellà) mata la llengua pròpia

Sr. Director: L’ús és la sang d’una llengua. Duem uns 40 anys de normalització lingüística. S’han fet tones d’estudis i campanyes per promocionar el català. Tanmateix, no hi ha hagut cap any que l’ús no anés en retrocés. Les organitzacions defensores de la llengua, per no caure en el desànim, o perquè qui dia passa any empeny, enganyen presentant dades sobre el coneixement. Però no té res a veure coneixement amb ús. Finalment, l’últim estudi ja clama al cel i no han pogut maquillar-lo.

L’ús ja baixa prop del 30%. Arribats fins aquí, les dades són de mort en pocs anys. Aleshores, què ha fallat? Jo crec que no ha fallat res. Algú és tan innocent com per pensar que l’Estat hispànic, acceptant l’autonomia, acceptant les lleis de fireta del Parlament, acceptant el bilingüisme, no s’assegurava la desaparició de la nostra llengua? Espanya porta segles treballant el nostre extermini. Creieu que la “transición” havia canviat aquesta inèrcia? L’estat castellà supremacista sap molt bé què vol dir bilingüisme: mort més o menys ràpida però acceptada del català.

El castellà és un deure; el català, un dret. Us ho tradueixo? “En cristiano, coño!” Per contra, els catalans seguim acceptant la mort abraçant el bilingüisme. Volem caure bé. No volem ser titllats de nazis per aquells que ens exterminen dia a dia amb un supremacisme evident. Curiós? No, només que tenim la ment colonitzada. Ens tenen ben controlats. No som ni lliures internament.