Contra els macroprojectes energètics

SR. DIRECTOR: Abans de res vull deixar clar que, tot i la crítica d’aquesta carta als macroprojectes energètics, entenc la necessitat d’actuació i desitjo una transició cap a les energies renovables i cap a un millor entorn per a tothom, però, això sí, sense caure en la hipocresia i la trampa que és el greenwashing.

Els macroprojectes d’energia fotovoltaica busquen instal·lar-se a les Terres de Ponent, i és que el sòl en les zones rurals és més barat i els afectats expropiats se’ls paga menys que si la instal·lació es fes a prop de Barcelona. És més rendible, i això ho diuen les mateixes promotores! I s’entén, ja que aquestes empreses (la gran majoria) són de fons d’inversió, ergo miren pel seu benefici. Acceptant aquests macroprojectes, les Terres de Ponent regalen l’opció de tenir sobirania energètica a les mateixes empreses que han provocat l’anomenada emergència climàtica, que ara ens volen vendre la solució al problema. Sospitós, tot plegat.

Es parla dels beneficis que projectes com aquest aportaran al territori i als pobles “afectats”. Per més que intento trobar de quin tipus de beneficis estem parlant, encara no he pogut ni llegir ni escoltar-ne cap en concret. Només frases buides, afirmacions òbvies, per part dels polítics, com “el futur d’Alcarràs és verd”. No sabem els beneficis, jo almenys encara no els he descobert, però sí que sabem quin serà l’impacte que tindran aquests projectes en el territori si s’acaben portant a terme. Per exemple, sabem que les zones perjudicades seran arrasades i en el seu lloc s’instal·laran quilòmetres de tanques i pantalles insonoritzants (pel soroll que generen les plaques), i es provocarà així la desforestació de la zona.

Grans superfícies de sòl seran modificades, la qual cosa afectarà el terreny (només el terme d’Alcarràs ja concentra la meitat del sòl que es vol destinar a instal·lar plaques solars de tot Catalunya). El perjudici econòmic serà local i comportarà un empitjorament de la qualitat de vida. No es crearà ocupació local. Al contrari, a causa dels canvis en l’ús del sòl, aquests terrenys deixaran de ser agrícoles o ramaders, per la qual cosa hi haurà un gran impacte socioeconòmic, ja que es perdran les terres de conreu.

Els veïns no tindran cap avantatge en la factura de la llum, pel fet que les empreses promotores no busquen abastir el poble amb les plantes que projecten en el seu territori. Augmentaran la contaminació i els residus. Les plaques contenen elements químics contaminants i generen camps electromagnètics, ambdós perillosos per a la salut humana i animal i per al medi ambient. I una última dada que em fa ballar el cap són els resultats d’un estudi fet per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) que apunten el fet que només instal·lant plaques fotovoltaiques a les teulades de Catalunya es podria arribar a cobrir el 50% de tota l’energia elèctrica requerida.

I jo em pregunto: si això va de fer el pas cap a una transició verda amb un mínim d’impacte ambiental i de manera justa, per què no comencem per aquí, llavors?