Eso que tú me das

SR. DIRECTOR:

Som una família que ha patit la Covid-19, la variant delta, quan l’òmicron estava al zenit de la seva expressió i ens vam sentir força estimats per la mala sort. La vida no deixa mai de sorprendre, i a nosaltres ens ha sorprès amb la seva cara dolenta una pandèmia agressiva que ens ha portat al Dragon Khan més intens, però també ens ha dut a passejar per la platja més tranquil·la. Hem descobert tantes sensacions com persones hi ha al món.

Durant l’estança a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Arnau de Vilanova, vam sentir una gran admiració envers tot l’equip per la seva tasca, el seu compromís, la seva vetlla, la seva humanitat i, per damunt de tot, per estar sempre amatent de les persones. A l’UCI vam observar que la mala sort s’havia allunyat i que començàvem a notar que la bona sort era la nostra pretendenta i érem feliços. Volem agrair al personal de neteja, els zeladors, els auxiliars d’infermeria, l’administrativa, els/les infermers/eres i els/les facultatius/ tives per tota la força, experiència, cooperació, coneixements i professionalitat. En definitiva, per mirar als ulls i acaronar amb les paraules.

Ja solament ens resta agrair profundament l’aixopluc rebut tot recordant una de les cançons més boniques del nostre estimat Pau Donés, Eso que tú me das. Eso que tú me das / es mucho más de lo que pido / todo lo que me das / es lo que ahora necesito. Gracias por todo lo que recibí. / Gracias a ti / seguí remando contra la marea.