ASISA, un servei indignant i gens professional

SR. DIRECTOR:

Vull manifestar públicament la meva enorme indignació i disgust pel tracte rebut pel meu pare, Sebastià Tamarit Barrull, soci d’ASISA des de fa moltíssims anys, i que va morir el passat 31 de desembre a l’ambulància, anant cap a la Clínica Perpetuo Socorro de Lleida, després d’una sèrie increïble de despropòsits i negligències per part de la mútua. La tarda del dia 31 de desembre, cap a les 6 de la tarda, vaig trucar al Centre Coordinador d’Urgències i Emergències d’ASISA explicant que el meu pare, amb Parkinson avançat, havent experimentat problemes de deglució del menjar, havia estat tossint durant molta estona i a continuació havia passat a respirar amb molta dificultat, molt possiblement per haver inhalat algun aliment per la via respiratòria.

La sorpresa ve quan, passats uns 40 minuts, ens comuniquen del Centre Coordinador que “el metge de guàrdia no vol venir perquè diu que probablement l’home té Covid”, malgrat insistir jo que és un cas originat per les dificultats de deglució (per cert, segons m’han informat a la Clínica Perpetuo Socorro, que “gestiona” el tema, els dos metges que estaven de guàrdia aquella tarda eren Félix Humberto Álvarez Téllez i Ramon Varela Gassol).

Vaig corrent a la farmàcia per comprar un test d’antígens (mentrestant truca el metge d’urgències insistint, de mala manera, que no vindrà) i li faig al meu pare. El test dona negatiu i informo immediatament ASISA. Al cap d’una estona, tornem a parlar i del Centre Coordinador em reiteren que el metge no vol venir perquè, segons ell, el “test d’antígens no és fiable”. Veient que el meu pare seguia tenint molts problemes per respirar, exigeixo alguna solució.

Em passen amb un metge per fer la consulta via telefònica i, explicant-li la situació, em comenta que el millor és demanar una ambulància i que ho faran des del mateix Centre Coordinador (a tot això ja havia passat més d’una hora). Transcorre quasi una hora i mitja més i no arriba cap ambulància. Torno a trucar i, oh, sorpresa!, em pregunten: “Però no li han dit que l’ambulància trigarà dues hores?” (i parlem d’una urgència!). Total, 3 hores després de la primera trucada al Centre Coordinador d’URGÈNCIES, arriba el vehicle, però el meu pare ja l’ingressen mort a la clínica (la qual és només a 5 minuts de casa!). Però el millor (el pitjor, en aquest cas) és que no parlem d’un cas aïllat. Ja vaig passar una mala experiència fa uns dies, quan per raons similars el dia 13 de desembre van portar el meu pare a la mateixa clínica (Perpetuo Socorro) en ambulància i, un cop allà, a recepció em van dir que no podien ingressar-lo perquè no hi havia habitacions lliures, sense donar-nos cap alternativa (i els encarregats de l’ambulància, per la seva banda, dient que ells només tenien ordres de portar el pacient a aquesta clínica i no a un altre centre). Passava el temps, el meu pare desatès a dins l’ambulància i ningú no ens donava una solució. Truco a ASISA i em comenten una cosa així com que “no és possible que això estigui passant” i que ja trucarien ells per desencallar el tema. Com que veig que ningú rep instruccions ni fa res, demano que com a mínim treguin el meu pare de l’ambulància i el visitin a Urgències, cosa que finalment fa el facultatiu de torn. Per sort, al cap d’una estona el meu pare s’estabilitza i l’envien cap a casa. Certament, un altre episodi penós.

Resumint: un servei pèssim i una forma indigna de tractar una persona que, tot i ser ja gran, ha pagat les seves quotes religiosament durant moltíssims anys i, a l’hora de la veritat, ha rebut un tracte nefast per part d’ASISA. És molt preocupant que ASISA tracti així els seus mutualistes. Jo no sé si el meu pare, que estava delicat, hauria superat el tràngol en cas d’haver rebut un servei com cal, però, i si això li passa a una altra persona amb unes condicions de salut diferents? Una persona que s’ofega per qualsevol motiu i a la qual tarden tres hores a assistir? Repeteixo: indignant. Això sí, ASISA ja m’ha intentat passar el rebut del gener (dues vegades!) i no ha contestat a cap de les queixes i requeriments que he fet. Deu dies per donar-me els noms dels metges que estaven de guàrdia –després de diverses peticions– i tres setmanes per lliurar-me l’historial mèdic del pare. Molt eficients a l’hora de cobrar i un desastre a l’hora de donar servei. No cal dir que ja estic tramitant una denúncia contra el metge de guàrdia al Col·legi Oficial de Metges, i segons com derivi el procés, ho faré també al jutjat corresponent.