Carta d'opinió | Falta d'ètica a Ginecologia de l'hospital Arnau de Vilanova en l'avortament viscut

SR. DIRECTOR:

El 31 de gener passat vaig anar a la consulta d’obstetrícia a l’HUAV, estava embarassada d’11 setmanes, anteriorment a la setmana 7 havíem anat a la ginecòloga privada per esbrinar si tot anava bé i afortunadament sí, vam sentir el batec del cor del nostre bebè i va ser molt emocionant, això ens va relaxar, ja que veníem d’un anterior avortament feia 2 anys el qual ens va costar molt i molt superar. Vam trigar molt a tornar-nos a quedar embarassats i això ens omplia d’alegria, ens donava forces, tot i la por que ens acompanyava.

Com dic, el 31 de gener passat anàvem a la consulta d’obstetrícia per fer una visita i ecografia, primer no van deixar entrar l’acompanyant, la consulta era molt petita i sense ventilació, la situació de pandèmia requeria prendre mesures. El doctor em va explorar i es va mantenir un silenci durant uns segons que es van fer eterns, jo sense poder aguantar més vaig preguntar si tot anava bé. Sense resposta. Situació que em va fer tremolar de por i seguidament, les paraules que no volia escoltar: “Ho sento, però el batec del cor s’ha aturat fa una setmana.” Solament vaig poder dir: “Noooooo!”

El doctor em va donar la medicació per expulsar el fetus i em va citar per als 15 dies vinents per veure si havia quedat l’úter net, en cas contrari s’hauria de fer raspat. Durant l’explicació del procés de la medicació que havia de prendre vaig aturar el doctor i li vaig preguntar, sense tenir coneixements de ginecologia, si hi havia alguna manera d’esbrinar el motiu de la mort del nostre bebè, el doctor va dubtar uns segons i va dir: “Com que és la segona vegada que et passa podem fer una analítica de sang on analitzarem cariotip, no obstant això, sovint busquem la causa perduda, és a dir, no ho podem saber.”

Quan una dona ha viscut un avortament i ho explica apareixen moltes amigues, conegudes i familiars que també ho han patit i llavors, s’animen a explicar-ho, la pèrdua ens deixa una buidor enorme, un projecte esquinçat en un segon, un canvi de plans que t’arrenca totes les llàgrimes i et fa sentir buida, ja no tens res a la panxa que tant li parlaves dient-li que el/la volies abraçar, ja no podràs veure els seus ditets que tant havies somiat, ni podràs tenir-lo/la al teu pit. Per què no podem explicar-ho com una cosa natural? Per què ho amaguem si això ens marcarà tota la nostra vida? Som una societat poc preparada per a la mort i a conseqüència també per a la mort neonatal.

La meva crítica i queixa al servei de ginecologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida és perquè cap dels especialistes que m’ha tractat en els meus dos avortaments no m’ha informat de la possibilitat de fer una biòpsia del fetus. Potser hauríem sabut el motiu de la mort del nostre fill/a. Com a professionals ho haurien d’informar i la pacient decidirà si vol ferho o no. Per què, tot i preguntar-li al doctor com podíem saber la causa de la mort, no ens va explicar aquesta possibilitat? Són professionals que en l’exercici de la seva professió haurien de facilitar tota la informació de què disposen al pacient. Com aquests especialistes que donen la pitjor de les notícies a aquestes dones no poden donar tota la informació que tenen a les seves mans? Una prova que pot resoldre el perquè que ens acompanyarà tota la nostra vida, prova que potser ens hauria ajudat a entendre-ho millor. El record del mal tracte rebut per aquests especialistes també ens acompanyarà sempre, ells a mi no em recordaran, però jo a ells sí.

El tracte rebut pel primer avortament tampoc va ser millor, recordo que el ginecòleg no em va mirar ni als ulls i la frase que recordo que em va dir fou: “Tranquil·la, que en tres mesos ja estaràs aquí embarassada un altre cop”, com si fóssim màquines de procrear i darrere d’un en vingués un altre. Tracte fred i distant, poca i mala informació. Malauradament, m’han tractat millor per un esquinç o punts de sutura que pels avortaments viscuts.

Sou especialistes que tracteu amb persones, en alguns moments vivim amb vosaltres els millors moments de les nostres vides, però en altres moments vivim amb vosaltres els pitjors moments de les nostres vides. El bon tracte i l’atenció vers les pacients és essencial, no és una feina i ja està, és una professió que tracta amb persones, si us plau, deixeu de tractar les pacients com a números que passen per una consulta i tracteu-nos com a persones amb sentiments.