Volem ciutats vives!
SR. DIRECTOR:
Fa anys passejàvem pel carrer Major de Lleida i vèiem la canalla que feia cua per tocar els pianos del Baratillo mentre els pares i les mares esperaven pacients, tot mirant com penjaven de dalt a baix flotadors, cocodrils, balenes i tot tipus de pilotes amb colors alegres. D’això fa més de quaranta anys, aleshores encara hi havia establiments amb solera, botigues de les de tota la vida, en dèiem, aquests negocis emblemàtics tenien cura del producte que s’hi venia. El tracte personal i humà era la seva senya d’identitat.
A la dècada dels vuitanta, va aterrar a la nostra ciutat un altre tipus de comerços, amb molts metres quadrats i roba molt econòmica i alhora també unes botigues que es deien “Todo a cien”. Així, va començar a canviar la manera de comprar i consumir; durant un temps vam gaudir d’un cert equilibri entre el comerç propi, autòcton i local i aquests altres models de negoci, però, a poc a poc, es van anar apropiant dels carrers i també del nostre paisatge vital. Encara recordem la cantarella que deia: “Han creat molts llocs de treball!” Però mai tenien en compte els llocs que havien destruït... I ara ja fa dies que sentim els mateixos cants de sirena, quan ens parlen dels 1.000 llocs de treball que teòricament crearà el macrocomplex d’oci que volen construir a Torre Salses. Darrere d’aquest projecte hi ha arguments per amagar interessos econòmics que tenen més a veure amb l’especulació immobiliària que amb el comerç, per no parlar que aquest és un model caduc i fracassat, si tenim en compte el que ha passat amb aquests centres a França o als Estats Units.
No cal que us expliquem el daltabaix que ha ocasionat als petits negocis la pandèmia de la Covid-19. Ara, igual que quaranta anys endarrere, han tornat a canviar els hàbits de consum amb la consolidació de la venda per internet.
Lleida és una ciutat de mida mitjana, còmoda i genuïna. Actualment, l’any 2022, uns inversors forasters volen desmantellar la nostra feble xarxa comercial i obligar-nos a agafar el cotxe per anar a consumir als afores, cosa que també tindria efecte a les botigues d’altres poblacions de Ponent com Mollerussa, Balaguer i, fins i tot, Tàrrega. No hi ha diners ni prou població per sostenir aquests tres models de comerç (centres comercials, venda per internet i comerç de proximitat).
Sabeu que els diners que es consumeixen en negocis locals acaben repercutint en la mateixa ciutat? Això genera vida als barris, hi ha locals il·luminats, tenim una ciutat més sostenible perquè podem anar caminant a comprar, contribueix en les relacions humanes, fa que puguem gaudir d’un ventall de productes de proximitat i de qualitat i fomenta l’associacionisme entre comerciants, com és el nostre cas amb Slow Shop Lleida Des de Slow Shop Lleida reivindiquem els carrers plens i les ciutats autèntiques i vives!
