La clau és la pau
SR. DIRECTOR:
Avui vull anar molt enllà. Sobretot, a l’haver esclatat –fa ben pocs dies– la guerra d’Ucraïna. Una aberració total d’un psicòpata. He de dir la meva, de forma contundent. Com pot ésser que les regnes de països com Rússia, Turquia, Corea del nord, Hongria, Polònia o el Brasil entre d’altres– siguin a mans de quatre eixelebrats? Cito Vladímir Putin com a màxim responsable. Sense oblidar Recep T. Erdogan, Kim Jong-un, Viktor Orbán, Andrzej Duda o Jair Bolsonaro, respectivament. Líders vomitius i repel·lents que em fan fàstic i no puc suportar. Malgrat tot, encara segueixo esperant i reclamo unaresposta ben contundent per part de la Unió Europea. Prou de teatre!
En aquest entrellat, el quid de la qüestió rau en el títol triat. Amb un equivalent eloqüent, en llatí i castellà: “Si bona tuta cupis, clavibus auge fores / más vale vuelta de llave que conciencia de fraile...” Putin no només vol assegurar-se el control de les zones d’influència al Donbass. Pretén alhora defenestrar el govern actual i legítim col·locant-hi un titella favorable als seus interessos. Exactament com va arribar a fer a Bielorússia, amb Aleksandr Lukaixenko. El president Volodímir Zelenski, però, es manté ferm al seu lloc i fa bé.
En aquesta figura retòrica del títol, el mot clau vol significar i representar casa. Per tant, l’adagi ve a referir que l’home troba la tranquil·litat a casa seva. Raó de més per condemnar –sense pal·liatius– l’agressió del president rus al poble ucraïnès. S’ha deixat enlluernar per afanys de grandesa egocèntrica i interessos econòmics basats en la immensa riquesa del subsol del país. Una megalomania obsessiva/malaltissa que mai no pot aportar res de bo.
Quan un lladre ens entra a casa, ens envaeix un sentiment d’incertesa, por, inseguretat i neguit. Tenim la percepció que ens han robat les claus de la nostra intimitat. La pobra població d’Ucraïna tan sols vol sentir-se protegida per la calma de la lluita per un futur millor per a tots ells. Comme il faut, que diu l’expressió francesa.
“Fins que qui ocupa llocs de responsabilitat no accepti qüestionar-se, amb coratge, la seva forma d’administrar el poder i de procurar el benestar dels pobles, és impossible imaginar que es pugui progressar veritablement envers la pau”; una sentència del Papa Joan Pau II que és clau. Tenint la porta tancada s’està tranquil... Que ho entenguin, Putin el primer: la clau d’or que obre tots els panys només es basa en l’amor. Make love and not war.
