A la mare i pedagoga

SR. DIRECTOR: Avui he llegit al seu diari una carta d’una signant com a “mare i pedagoga” que m’ha deixat trasbalsada i molt disgustada per l’atac que fa als ensenyants. Dedicada a aquest món durant més de 30 anys, he estimat molt la meva professió i també l’he patit molt. Des de la perspectiva que donen els anys, penso que no es pot generalitzar en cap feina, perquè, òbviament, sempre ens podem trobar de tot.

Aquesta senyora, que signa com “una pedagoga preocupada”, mostra una gran ignorància del seu propi (?) àmbit. Critica, com molts que parlen des del desconeixement: el període de vacances dels professors, la falta de vocació, el fet que no atenguin a l’hora del pati o fora del seu horari lectiu, la manca de voluntat d’aquest sector en època de pandèmia, la seva manca de valors. I, preferentment, ataca l’educació pública. Curiosa dada.

Estic tan indignada amb aquesta generalització i amb aquesta manca d’empatia que jo, que ara acabo de jubilar-me, no puc deixar passar tot el que ha dit vostè, senyora. I no ho puc deixar passar perquè no admeto aquest atac als meus companys, moltíssims dels quals es fan un fart de treballar al centre i a casa (preparar, corregir, reciclar-se etc.). Sé per experiència que, si vostè respecta els professors dels seus fills, ells aprendran d’aquest respecte. Llavors sí que es farà un favor a la canalla.