Toc d'atenció a la Guàrdia Urbana de Lleida

Sr. Director: El dia 25 veig el cotxe de la Guàrdia Urbana davant el número 38, obrint la llibreta de multes per multar un senyor de més de 70 anys, em va semblar a mi, però pel cas és igual. El senyor estava carregant una bicicleta que treia de la botiga que hi ha en aquest número, que arregla bicicletes. El cotxe tenia el capó obert, llums intermitents i el senyor carregant la bicicleta i l’agent de la Guàrdia Urbana redactant la multa. No sé com va acabar la cosa perquè em va fer tanta ràbia que vaig marxar després de dir-li 3 paraules a l’agent. N’hi ha que saben dialogar i entendre una mica les persones.

Aquest senyor no interrompia res perquè, a part de no tenir lloc per aparcar, quedaven dos carrils més per circular i com ja dic carregava la seva bicicleta al cotxe. Jo entenc que la policia, la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra hi són per fer complir la llei, però aquest cas el vaig veure tan flagrant que només veure com posava la multa vaig haver de marxar contenint-me per aquella injustícia que crec que s’estava cometent.

Ah! Eren dos quarts de dotze del migdia, tampoc era hora punta i la via estava tranquil·la. Aquest agent que recapaciti si va fer ben fet.