Lleida, sempre endavant

Sr. Director: “Ai, Lleida dels meus amors, bressol on vaig nàixer jo, contra més lluny de tu em trobo, més me’n recordo jo.” Amb aquest garrotín, el desaparegut Lo Parrano cantava a la Lleida que estimava. Una ciutat que amb el pas del temps ha crescut, s’ha modernitzat i alhora està situada al mapa com a referent en indústria, agricultura, logística i cultura.

El fet de disposar de parada a peu de carrer de l’AVE va ser una gran fita. Poder viatjar ràpid i segur a Madrid, Barcelona o a qualsevol estació de la xarxa AVE no té preu, encara que molts cops no sigui barat. El creixement amb nous polígons industrials per la necessitat de terrenys és tota una realitat i ens ha deixat un polígon del Segre ofegat, vell, ple de clots, amb falta d’enllumenat, insegur i amb una falta d’inversió que és una vergonya per a la nostra ciutat.

La construcció de la Llotja ha estat un gran encert, un espai necessari per acollir grans esdeveniments de tot tipus, congressos, trobades, teatre, concerts, etc. Genera riquesa comercial i empenta a la ciutat. Lo Castell de Lleida, símbol de la ciutat, és un patrimoni que hem de cuidar, respectar i valorar una mica més. Tal com diu la cançó del gran mestre Oró, “si quan tornes a veure lo Castell de Lleida no et dona un sentiment especial, podràs ser molt bona persona, però no un bon lleidatà”.

La manca preocupant de neteja als carrers i places s’agreuja per un incivisme i falta de respecte al mobiliari urbà, en general, que va en augment. Per acabar, els polítics que ens representen a la Paeria han d’estar a l’altura dels mons en què vivim, tocar de peus a terra i treballar tots junts, deixant de banda partidismes, egos personals i, tal com diu el senyor Xavi Palau, representant del Partit Popular a l’ajuntament, “primer de tot, Lleida”.