El comerç i la jornada laboral

SR. DIRECTOR:

Des de fa 30 anys que formo part del sector del comerç a la ciutat de Lleida i tinc la sensació que cada dia se’ns respecta menys.

La meva família ha estat sempre estretament relacionada amb l’eix comercial, inicialment com a propietaris d’un comerç de referència al centre de la ciutat, a la plaça Sant Joan, i ara com a arrendadors del mateix local comercial.

Amb els anys he observat, tant com a propietària com a empleada, que el comerç de la ciutat cada vegada està més deteriorat, especialment quant a la jornada laboral i obertura en dies festius.

Els qui treballem en el sector del comerç no ens hem queixat mai pels horaris comercials, ni per haver d’obrir dissabtes tot el dia. Però, mentre que la resta de sectors tracten de facilitar la conciliació familiar, en el nostre cada vegada hi ha més dies festius en què hem de treballar.

Es va començar fa uns anys obrint els festius abans de Nadal, que cada vegada són més, després van venir campanyes especials com el Black Friday, que ara ja dura més d’una setmana, amb diumenge inclòs, així com els festius d’obertura a designació pels ajuntaments. Sempre que hi ha dos dies seguits de festa se’n proposa un d’obertura; enguany haurem d’obrir el 6 de juny, el 26 de juny i el 15 d’agost.

I ara tenim la nova associació Comerç Lleida, un grup de propietaris de l’eix comercial que han suggerit “que els comerços puguin obrir els diumenges al matí perquè la gent no se’n vagi a comprar a altres municipis” perquè el carrer Major sigui una zona més turística. Penso que, per fomentar el turisme, l’Ajuntament hauria de començar fent una neteja de cara de tot l’eix comercial i, en general, a tota la ciutat.

M’agradaria saber si les persones de l’ajuntament que designen els dies festius d’obertura, que segurament treballen de dilluns a divendres de 8 h a 14 h, els agradaria treballar aquests dies en lloc de passar més temps amb les seves famílies i gaudir de les seves aficions. O si els membres de Comerç Lleida també obriran els negocis els diumenges.

Però sobretot m’agradaria que les persones que tant volen fomentar el comerç a Lleida comencin a pensar més en les persones que en formem part.

De moment, és clar que això de la reconciliació familiar només existeix per a alguns sectors i, en concret, cada vegada menys per al comerç.