El patrimoni que perdem

SR. DIRECTOR:

Fa quinze dies ens vam despertar amb la notícia que s’havien iniciat les feines d’enderroc de l’edifici més nou de l’estació de la Vilanoveta. Era la culminació d’un llarg procés d’abandonament que va derivar en el deteriorament i la vandalització del conjunt d’edificis que formaven aquella estació. Ja fa uns anys van perdre la teulada totalment i des d’aleshores només quedava esperar el dia que tot cauria a terra.

Algunes persones i entitats van alçar la veu fins i tot abans que el deteriorament fos patent des de fora dels límits de la propietat privada que actualment ostenta ADIF. Des de la premsa i l’opinió pública es va apuntar el valor patrimonial de la infraestructura en un àmbit, l’industrial i ferroviari, que a la ciutat ja no li queden gaires testimonis.

Ara hem tingut notícia a través d’un vídeo d’un lleidatà que a les dependències enderrocades encara hi havia una part de la documentació de l’empresa originària, la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que com la resta va ser nacionalitzada durant el franquisme i va heretar l’activitat econòmica i la responsabilitat en la gestió del patrimoni i de la seva documentació. De la mateixa manera, l’empresa pública posterior a la privatització que va assumir l’edifici de l’antiga estació de la Vilanoveta, ADIF, també va assumir la responsabilitat del deure de custòdia d’aquella documentació que, per la seva cronologia, anterior al 1950, forma part del patrimoni documental de Catalunya (art. 19 de la Llei de Patrimoni Cultural, d’11 d’octubre del 1993, i art. 48 de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, de 25 de juny) i, per tant, desatendre l’obligació de la seva custòdia (art. 13 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents) contravé la legislació (art. 38 de l’esmentada Llei d’Arxius i Documents).

Cal dir que potser les administracions competents haurien d’haver estat més diligents en la protecció del patrimoni destruït, i les entitats culturals i socials amb la resta de la ciutadania més combatives en la defensa del patrimoni. Tanmateix, la responsabilitat directa és de l’empresa ADIF i des de la Plataforma d’Entitats Culturals fem una crida que s’investigui si es poden derivar responsabilitats penals, que ja no resoldran ni salvaran el patrimoni arquitectònic i documental ja destruït, però potser serviran d’advertència perquè aquesta situació no es repeteixi.

També demanem a l’ajuntament de Lleida que de forma definitiva aprovi el catàleg de patrimoni, que caldrà actualitzar, que està inclòs en el POUM i que encara es troba en procés d’aprovació, d’aquesta forma la ciutat es dotaria de l’eina jurídica per la defensa dels testimonis de la memòria dels lleidatans i lleidatanes.