L'alberg de Pardinyes. Carta oberta al PSC

Sr. Director:

Els darrers mesos hem estat intercanviant documents i fent reunions entre partits polítics per intentar arribar a un acord ampli en relació amb l’Equipament de Múltiple Usos (ECMU) previst a Pardinyes, el polèmic “alberg de temporers”, i més en general, en relació amb les polítiques d’atenció al sensellarisme i les necessitats d’allotjament durant la campanya agrària. Després de mesos d’enfrontament entorn aquest tema, semblava que la major part de partits valoràvem la importància d’arribar a un acord ampli, que definís un itinerari compartit sobre l’enfocament i els equipaments necessaris per atendre aquestes situacions de sensellarisme i que tragués l’atenció als més vulnerables del debat partidista i la polarització que només alimenta prejudicis i discursos de la por a l’altre, al pobre... Ja sabem qui hi suca pa, en això.

El govern ha fet coses malament, des de l’oposició segur que tampoc no hem fet tot bé. Però els retrets i la política de desgast al govern segur que no solucionen el problema de les persones sense llar, no solucionen el problema de les persones que venen a Lleida a buscar feina en la temporada agrària i que no troben sostre, i no solucionen el problema de totes les persones que no ens resignem a una ciutat que no reaccioni per evitar que la gent hagi de dormir al carrer. En la cerca d’aquest acord ampli, el govern s’ha mogut de les seues posicions, s’han incorporat les propostes que els vam fer arribar tant el PSC com el Comú, també s’ha donat resposta a algunes de les propostes de Ciutadans. I s’ha arribat a una proposta d’acord que recull elements que ens semblen molt positius:

Separa l’atenció a temporers de l’atenció al sensellarisme, definint equipaments i mesures diferenciades per ambdues situacions. Això suposa treure el pla iglú i la inclusió social de l’equipament de Pardinyes, que quedaria només per a allotjament de temporers durant els mesos de campanya i per a altres usos de lleure, educatius i d’emergències la resta de l’any, amb una capacitat ordinària de 70 personeDefineix un conjunt de recursos, no un sol equipament comunitari, per a l’atenció d’aquestes necessitats diverses. Per a temporers, l’ECMU, el programa de pisos de lloguer assequible de l’EMU, facilitats perquè els pagesos puguin rehabilitar i construir allotjaments per als treballadors i més implicació de la Generalitat i coordinació entre municipis per fer front a tot el dispositiu de la campanya agrària. Per al sensellarisme, pisos per a programes d’inclusió social, un equipament comunitari també per desenvolupar processos d’inclusió, i un equipament comunitari de baixa exigència per facilitar un allotjament bàsic i de curta estada, tal com preveu la llei de sensellarisme que s’està tramitant al Parlament. I per a gent gran, cessió del solar previst a Pardinyes per fer-hi una residència.

Aquesta proposta d’acord recollia les propostes que el PSC va fer arribar durant el procés de negociació, però a darrera hora, el partit socialista va decidir afegir noves exigències, que sabia inassumibles per part del govern, i trencar d’aquesta manera l’oportunitat d’acord. Després d’haver arribat a un document de possible acord, que el mateix equip negociador del PSC veia bé, l’executiva del partit plantejava una nova demanda, que fins llavors no havia concretat: carregar-se el projecte de l’ECMU i substituir-lo per a quatre equipaments més petits, renunciant així als diners de la Generalitat per poder fer l’equipament i postposar-ne, per tant, la construcció. Durant massa anys el PSC no ha fet prou per poder abordar les problemàtiques dels sensellarismes a Lleida. I el PSC, amb Fèlix Larrosa al capdavant, sembla que vol seguir igual. En quaranta anys, el PSC no ha fet ni un sol equipament. I ara que se’n vol fer un, en demana quatre, que sap inviables i innecessaris, per poder seguir desgastant el govern a costa de l’atenció als més vulnerables. Ni fer ni deixar fer.

El Partit Socialista té l’oportunitat de col·laborar en un acord de progrés per poder aconseguir el “ningú dormint al carrer” o seguir usant l’enfrontament partidista i irresponsable que potser dona vots –no sabem si al PSC o a VOX–, però que no aporta solucions a la ciutat. De tot cor, i en carta oberta perquè no han volgut atendre la nostra petició de reunió, demanem als i les socialistes de la ciutat que s’ho repensin