Resposta oberta al Sr. Talamonte i a la Sra. Ferre

Sr. Director:

Aquest darrer cap de setmana, els regidors del Comú de Lleida Talamonte i Ferre han publicat en aquest mitjà una sorprenent carta oberta al PSC (veure la carta L’alberg de Pardinyes. Carta oberta al PSC) , amb l’excusa de l’anomenat alberg de Pardinyes, farcida d’omissions i de mitges veritats i d’imputacions malintencionades cap a la posició que ha adoptat el nostre partit respecte a la construcció del citat equipament. Un alberg que, fa més d’un any, el govern tripartit de la Paeria va decidir tirar endavant sense encomanar-se literalment a ningú (ni partits de l’oposició, ni representants veïnals, ni organitzacions sindicals agràries, ni sindicats de treballadors, ni entitats socials, ni procés participatiu de res).

El Comú de Lleida, per si ho havien oblidat, formava part d’aquell govern que davant de l’oposició formulada pels representants dels veïns de Pardinyes va decidir fer un gest d’autoritat que va acabar convertit en un altre d’autoritari, sense ser escoltats, tot fent-los l’advertiment, per part del govern municipal, que la decisió era irrevocable. El Comú de Lleida no va marxar del Govern per aquest afer. Ho hauria pogut fer en aquell moment, però no ho va fer. Van esperar que els fessin fora de mala manera i en el saló de plens, quan vam sentir el senyor alcalde recriminar-los amb molta agressivitat sobre el fet que haguessin estat diversos mesos cobrant indegudament un salari de la Paeria. Amb aquest episodi, tothom donava per acabat l’idil·li dels signants del Pacte de la passarel·la, quedant demostrat que l’única cosa que els unia era la voluntat de fer fora del govern els i les socialistes i no pas un programa de govern compartit.

A mesura que s’evidenciava la incapacitat per governar dels independentistes i creixia el clam ciutadà a favor d’una moció de censura, provocada i presentada pel senyor alcalde com una bala de plata, el PSC va fer-los una oferta generosa i sincera per tal de formar un govern alternatiu que reparés, en la mesura del possible, el desgavell generat a la ciutat per ERC i Junts. El Comú de Lleida s’hi va posar d’esquena, tan ràpidament com de manera immediata. Els va entrar vertigen quan van veure que hi havia la possibilitat de fer l’únic govern d’esquerres (treta la coma) que és possible.

Mentre a Pardinyes creixia la tensió perquè el govern bipartit fes marxa enrere i tornés a començar des de zero el procés com s’espera d’un govern democràtic i assenyat, des del mateix govern municipal de la Paeria van activar tots els seus ressortsi palanques propagandístiques i van començar a acusar de racisme i d’ultradretans tots aquells que no compartíem ni el seu model d’atenció als temporers ni la seva manera de presentar-lo. Hi ha haver uns (pocs) episodis incòmodes entre opositors a l’alberg i regidors de govern que el senyor Talamonte, sorprenentment, va acceptar exagerar fins a convertir-lo en una coartada per tal que el govern de la Paeria convoqués, el 14 de març passat, una trobada dels 27 regidors i regidores per tal de consensuar la política de serveis socials a desenvolupar per la Paeria en els propers anys. Nosaltres hi vam participar, com sempre que des del govern se’ns ha demanat, amb la ment oberta i total predisposició a discutir les nostres propostes amb la resta de membres de la corporació. No han estat mesos discutint documents, com vostès diuen a la seva carta. Han passat tres mesos però només han calgut dos reunions perquè, des del nostre punt de vista, es capgiri radicalment el projecte del govern de la Paeria.

Si avui es contempla destinar el solar de Josep Pallach per a la construcció d’una residència per a la gent gran, rehabilitar i donar un ús a l’edifici de les Josefines, modificar les normes urbanístiques de Lleida per possibilitar la construcció d’allotjaments al costat de les explotacions agràries a l’Horta i si es posen a disposició de la campanya de la fruita més pisos de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, és gràcies a les propostes del PSC. Si després de fer aquestes incorporacions ERC, Junts i el Comú de Lleida encara troben imprescindible mantenir un equipament de 130 persones, tal com estava concebut des del principi, és perquè de fet el que els preocupava no és la millora dels nostres serveis socials sinó el manteniment del projecte de Pardinyes, tal com l’havien dissenyat. En canvi, nosaltres pensem que amb la incorporació de les mesures que hem proposat queda en evidència que no cal un equipament d’aquesta magnitud ni a Pardinyes ni a cap altre barri de Lleida. I que el que s’hi escau són diversos equipaments de mida més reduïda (entre 40 i 50 persones) i distribuïts entre diferents barris. El govern del senyor Pueyo justifica el seu immobilisme perquè diu que no vol perdre els diners de la subvenció de Generalitat de Catalunya. No és creïble, no només perquè ambdós governs han donat proves de la seva complicitat en aquests darrers anys, sinó perquè no hi ha govern que resisteixi un projecte que vingui avalat per la pràctica totalitat del consistori i que, a més, retorni la tranquil·litat al barri de Pardinyes, si qui ho ha de proposar ho fa amb prou convicció i determinació.

El senyor Pueyo i el senyor Postius ja han mostrat a bastament el seu tarannà i la seva disposició capa Pardinyes. Al barri, ja ningú no se’n sorprèn. El que és sorprenent, i alhora incomprensible per a molta gent, però, és aquest paper de crossa, de company de viatge, de cirereta del pastís que fa el Comú de Lleida respecte de les polítiques més reaccionàries que du a terme aquest govern bipartit a la nostra ciutat. I que, en lloc de despertar el govern dels seus deliris, es dediqui a enviar cartes obertes al PSC per tal de dissimular una posició que no s’aguanta per enlloc. Senyor Talamonte, senyora Ferre, ha arribat l’hora que s’ho facin mirar. Deixin d’assenyalar la palla en ull aliè i mirin de treure’s la biga del seu, abans de quedar-se cecs del tot.