Queixa d'un pare

Sr. Director: Fa temps que he pensat d’escriure aquestes paraules, però no trobava la forma de fer-ho, fins que vaig pensar a fer-ho públic, perquè així almenys arribi a algú.

Soc víctima de la ineptitud de la llei. Soc víctima, segurament igual que molts altres pares i mares, d’unes lleis que emparen unes persones que s’aprofiten de les situacions d’aquells que realment pateixen per adjudicar-se un paper que no els correspon. Que menteixen i es creuen les seves pròpies mentides i, a més a més, la llei els protegeix i no concep cap dubte ni un.

Soc pare d’una nena de 15 anys a qui la seva família materna no m’ha donat cap opció de conèixer. En el seu dia pensava que estava fent bé ajuntant-me amb aquesta persona i, quan ja va obtenir el que volia, quedar-se embarassada, tot va canviar. Ens ha fet la vida impossible a la meva família i a mi. Em va denunciar falsament diverses vegades per violència de gènere, i per descomptat vaig quedar absolt perquè eren denúncies falses. Però em pregunto jo en aquest cas: qui em compensa per tot aquell temps dedicat a anar als judicis i el dany moral? Aquí teniu la resposta: ningú.

Va arribar un moment que era tal la manipulació d’aquesta família cap a la meva filla que la situació es va tornar insostenible i van aconseguir el que volien: que la meva filla no vingués amb el seu pare dins del règim de visites firmat sota conveni. Un any i mig després que comencés el malson, vaig decidir deixar de pagar la manutenció, ja que no hi havia cap contacte amb la meva filla. Al cap i a la fi, era el que aquesta família volia: quedar-se amb la nena. Set anys més tard, ha arribat el que tant m’havia temut tots aquests anys: la mare de la meva filla m’havia denunciat per impagament de la manutenció. Evidentment, jo no vaig fer bé deixant de pagar, però, per l’altra part, tampoc, ja que també havien incomplert el conveni (i ho segueixen fent).

A dia d’avui, em trobo pagant els últims cinc anys (que no hauria d’haver deixat de pagar) més la manutenció actual. Ara estic al dia amb la part que em correspon, però l’altra part no compleix amb la seva obligació. És més, només vol els diners. Em va denunciar i, quan a través del meu advocat els vam oferir un tracte, van acceptar de seguida per veure els diners ràpid.

El que vull denunciar és la falta d’empatia i d’emparament per part de la llei, sota la qual s’acull aquest tipus de persones que se n’aprofiten. Com pot ser que la manutenció estigui emparada sota el codi penal i es pugui denunciar als Mossos d’Esquadra de Catalunya i, en canvi, voler denunciar incompliment de conveni per règim de visites no sigui penal i, per tant, no es pugui denunciar als des de fa un any?! La meva advocada em va recomanar anar a denunciar la mare de la meva filla per incompliment de conveni, i a mi en cap moment se m’ha facilitat cap ajuda. En canvi, ella ràpidament és escoltada (deu ser perquè és dona i està més protegida?!). Però a mi m’arriba la denúncia de seguida, m’embarguen el compte sense previ avís (aquest és un altre tema), i a pagar.

Vull denunciar l’abandonament que sentim alguns pares i mares davant l’abús per part de l’altra persona. No pot ser que en ple segle XXI la llei no consideri d’igual manera un incompliment de conveni. Ho sento molt, però gràcies a aquesta ineptitud de la justícia hi ha homes i dones (pares i mares) que s’agafen la llei per la mà i després passa el que passa. La base del problema està en les lleis! Si aquestes ens emparessin a tots, menys violència hi hauria. I això és així.

Vull denunciar públicament la poca facilitat que se m’està donant per culpa de les lleis sota les quals s’acullen també persones narcisistes que es creuen les seves pròpies mentides i que, a més a més, a part de perjudicar-me a mi, perjudiquen la resta de persones que realment sí que estan vivint assetjament i violència. No pot ser que a la dona o mare se li permeti denunciar el pare amb un obrir i tancar d’ulls i al pare només se li posin pedres al camí. No pot ser que no vagi per la via penal el règim de visites. No pot ser que al segle XXI es permeti aquest caxondeo que només provoca desesperació per la part afectada. Si jo pago i compleixo la meva part del conveni, per què no es castiga l’altra part per no complir el conveni? Em sento un banc de diners i jo no soc pare per fer de banc.

Voldria que això arribés a algú i que d’una vegada per totes es fes justícia. No pot ser que es riguin així de nosaltres i que ens quedem sense camins per demanar ajuda. Denuncio la poca facilitat que se m’està donant i la desprotecció. Obriu els ulls, senyors jutges, partits polítics o qui sigui que hagi de plantejar-se un canvi a la societat per a bé. Perquè ningú pot jugar així amb la vida de ningú, ni ningú pot destrossar així la vida de ningú. Ja n’hi ha prou, per favor.