Fruita de Lleida sí! Però lluny de casa

Sr. Director:

Amb aquesta carta vull donar tot el meu suport al pagès de l’Horta de Lleida que per fer la seva feina gairebé ha de marxar exiliat a Andorra... Escoltant les seves declaracions, té tota la raó quan diu amb propietat que els seus arbres fruiters ja hi eren en el moment de construir el bloc. La meva reflexió és molt simple: la gent que viu en aquests pisos, des del primer dia, cada cop que miren per la finestra veuen els arbres, per tant, on és el problema?

Els fruiters s’han de cuidar, encara no existeix cap aplicació online per fer-ho des de casa teletreballant, tal com molta gent pot arribar a pensar amb ignorància, com han demostrat la gent del Comú de Lleida liderat pel Sr. Sergi Talamonte. Un personatge posat a polític que mai ha estat a l’altura de la ciutat de Lleida, perdó, l’única altura que ha viscut de la qual sembla que no s’ha recuperat del fred i la boira van estar els 14 dies que sota el lema “Un món més just” es va penjar amb un camastro al campanar de la Seu Vella cridant l’atenció. Reconec que en aquell temps ja apuntava maneres per canviar el món, però de moment només s’ha limitat a posar pals a les rodes de la política lleidatana.

Per sort els sindicats agraris, com era d’esperar, han defensat el seu company i sembla que els veïns han entès la feina del pagès i s’ha arribat amb un acord. Els polítics s’omplen la boca a consumir productes km 0, del territori, pera de Lleida, oli de les Garrigues, etc., però en canvi a l’hora de donar permisos d’obra no es té en compte el pagès, que veu com cada dia la seva finca o explotació queda ofegada per una nefasta política urbanística. Per acabar, mengeu fruita de Lleida i bon estiu!