A taula!

SR. DIRECTOR:

Per fi aquest dimecres començà a Madrid la tercera reunió de la taula de negociacions Catalunya-Estat espanyol amb retard funcional, sense Junts, un clima de certa cordialitat, una durada bastant breu i uns protagonistes delegats pels autèntics protagonistes. Les xarxes de ple i la població de base i carrer han reaccionat d’una manera contundent i diversa, la majoria amb criteris lluny dels anunciats oficialment pels mitjans.

El conflicte entre els partits catalans és avui molt evident tot i que un cert dia semblava que tenien uns objectius clars i comuns i això afavoreix molt poc de cara a l’altra part del diàleg. Quins temes s’han tractat i quins acords s’han aconseguit són una altra cosa a considerar. Quant a la llengua: respectar el marc normatiu actual sobre el model educatiu a Catalunya, superar la judicialització del català abans de final d’any i protegir-lo de l’ofensiva judicial a les aules (diuen que s’acorda protegir el català però es veuen modestos resultats). Autodeterminació i amnistia s’han deixat enrere. Potser s’havia d’haver encarat més el diàleg a parlar de posar fi a la repressió i judicialització de què som objecte però com que això agrada poc a l’altra part, d’autodeterminació i amnistia, res fins ara (de moment no hem aconseguit gran cosa per no dir res de res). Avui per avui desjudicialització si obeïm les normes de l’Estat espanyol i impossible el canvi amb els mateixos jutges fent política.

Teníem moltes més expectatives i els temes han quedat fluixos de resultats tot i que cada formació política ho veu a la seva manera: el PP amb sentiment d’odi, els socialistes i els comuns satisfets, els Ciutadans dient que s’afronten temes que no caldria... Definitivament, tal com diu la dita, tothom ho veu segons el cristall amb què s’ho mira. Sense cap concreció en els resultats i sense temes importants per tractar, caldrà seguir treballant i fent moltes taules de diàleg per no quedar-nos en taules i per assolir l’amnistia i autodeterminació amb tot el que això comporta (malauradament s’albira a molt llarg termini).