Crisi de l'aigua i tornada a les cisternes

SR. DIRECTOR:

L’aigua és vida. Quan falta, tots ho notem: la restricció que hi ha en algunes llars espanyoles a determinades hores (recordo haver viscut un episodi de restricció cap al 1981 a Sevilla, quan vam arribar a tenir aigua només una hora al dia), la manca d’aigua per a l’agricultura, la ramaderia, etc.

Els pantans han sigut un sistema que ens ha proporcionat aigua però que van semblar insuficient, i això ens porta a aprendre de la història, ja que, amb la tradició que tenim de captació d’aigua de pluja i l’augment de tècniques que ens dona més enginy per a la recol·lecció, podem emmagatzemar aigua de pluja, i, segons el que es vulgui, tractar-la per a consum humà o que serveixi per a reg i consum d’animals. A més a més, l’aigua de pluja té moltes qualitats. Per al consum humà n’hi hauria prou amb 4 a 6 litres per habitant i per dia, però el consum total d’aigua supera els cent litres. Una opció seria separar les aigües de consum i les de sanejament per a un millor aprofitament. Però, mentrestant, podem fer el que des de l’època romana està documentat que s’ha fet: construir grans dipòsits subterranis recollint l’aigua de pluja per al consum humà o agrícola. Es tracta de tenir una cultura de captació d’aigua de pluja per no tenir- ne manca durant els mesos que no n’hi ha. A Mèxic i a països d’Europa ja estan aplicant aquesta saviesa.

Fins ara, tenim les conques de rius aprofitats si van a pantans, però necessitem fer el que s’ha fet tota la vida: les cisternes recollien aigua de les teulades, sota el pati de les cases. Nosaltres podem recollir l’aigua de cada poble fins a omplir el dipòsit adequat a les necessitats de cada lloc. Si un poble té un camp de futbol, a sota hi pot haver un gran dipòsit que arreplegui (si cal amb sistema de conducció d’altres zones del poble) l’aigua de pluja. I qui diu un camp de futbol diu qualsevol altra superfície municipal com ara un pàrquing o altres serveis comuns. No vull posar aquí detalls tècnics com ara el tipus de filtres que cal posar per evitar brutícia a l’entrada a la cisterna, entre altres coses.

Si el consum a Espanya és de 132 litres per habitant i dia (una mica menys que en anys anteriors) i un poble té 10.000 habitants, per exemple, necessita un milió de litres diaris, 365 a l’any; és a dir, 365.000 metres cúbics. Si posem un camp d’una hectàrea, per 5 metres de profunditat, tenim mig milió de metres cúbics de capacitat. És a dir, que un petit camp de futbol dona aigua a un poble de 10.000 habitants o una ciutat petita. Perquè l’aigua de pluja és abundant per fer això i més (entre 400 i 1.000 mm per metre quadrat). Els enginyers poden avaluar la manera de fer servir aquesta aigua, com hem dit, sobretot per a ús de reg i consum animal, però és aigua disponible per poder ser tractada per a consum humà, ja que té gran qualitat, només ha de ser filtrada i tractada.

No sé quins interessos econòmics impedeixen prendre l’aigua de pluja com s’ha fet fins al segle XIX. Va ser a principis del segle XX quan les canalitzacions d’aigua van fer que l’aigua de pluja passés a un pla secundari. A Alemanya no hi havia aquesta tradició de recollida d’aigua que tenien les cases a Espanya fins fa un segle, però centenars de milers d’habitatges ja gaudeixen d’equips de recollida d’aigua. A Espanya ara estem a la cua dels països europeus en aquest aprofitament d’aigües pluvials i cal que hi hagi intel·ligència creativa en lloc de victimisme i queixes inútils a casa d’un procés de desertització d’Espanya i un augment d’habitants