Quan sembla que tot se'ns esfondra

SR. DIRECTOR:

Després de la pandèmia de la Covid, la guerra a Ucraïna, etc., estem vivint uns moments difícils. L’encariment de la vida s’està fent insuportable, les seqüeles existents com han estat la pèrdua de familiars, motius de feina, els preus a dalt de tot... Sembla que tot se’ns esfondra. Fins on arribarem?

És molt difícil aconsellar. Jo opino que el primer és no perdre la dignitat. Si perdem la dignitat, ho perdem tot, salut, feina, amics, família, etc. Així que sempre, tant en el bo com en el dolent, cal seguir caminant drets, forts, per no doblegar la nostra ànima a l’infortuni. Si som capaços de mantenir aquesta postura recta, desplegada des del nostre centre interior, qualsevol ensorrament serà suportable. Cal seguir sempre els nostres somnis.  De vegades, quan tot ens sembla caòtic i inconnex, resulta difícil seguir entossudits a posar a prova els nostres anhels més profunds. No passa res si aconseguim descansar de la idea mentre hi ha una gran tempesta. Pensem que de les tempestes més grans, així com dels silencis més grans, sempre sorgeix alguna cosa nova i esperançadora.

De vegades em pregunto: què fer, com reaccionar davant de tots aquests desafiaments que ens produeixen inseguretat i desassossec? Crec que el primer que no s’ha de fer és actuar sota el desconcert emocional que ens proporciona. Ens hem d’enfrontar a l’ensorrament amb valentia, però no defugim de la por, que de vegades és protectora i ens guia cap a la prudència. Hem d’intentar afrontar-ho tot amb calma. Els que ens aguantin l’ensorrament al nostre costat hi seran tota la vida. Mantinguem l’esperança. És una cosa comuna en l’ésser humà i, encara que no sempre funciona perquè l’ensorrament és només el preludi d’alguna cosa pitjor, l’esperança ens manté alerta i desperts per intentar fer d’allò dolent una oportunitat. Encara que ens costi, intentem somriure, perquè al final de tot túnel, la vida és bonica i generosa.

Quan vivim una gran decepció, no sabem si allà s’acaba la història; també podria ser el principi d’una gran aventura. Com va dir en el seu moment Oscar Wilde (gran escriptor): “La societat sempre perdona un delinqüent, però mai un somiador.” Si creus totalment en tu mateix, no hi haurà res que estigui fora de les teues possibilitats. Som allò en què creiem.