Indignació pels centres públics de psicologia adolescent

SR. DIRECTOR:

Els voldria donar la meva opinió com a mare d’una adolescent amb problemes de trastorns de personalitat i conducta. Porto batallant perquè ingressin la meva filla de 17 anys més d’un any. L’he tret d’urgències en aquest últim mes 3 vegades per ingesta de pastilles i intents d’autolesió. A casa no tenim eines per portar aquesta situació, cada dia és un malviure.

El meu home i jo hem de faltar a la feina contínuament, ja que ella no es pot quedar sola. Independentment del mal tracte psicològic en el qual ens veiem constantment, també hi ha agressió per part d’ella a les persones que l’envoltem. La meva filla té, com molts adolescents, un problema i molt greu. S’està autodestruint, i a la família també. Ens quedarem sense feina i sense salut. La resposta dels psiquiatres de l’Hospital Santa Maria és la següent: La seva filla és una maleducada, té una rabieta de nena petita o directament et diuen que no hi ha llits. A part de les incongruències tan absurdes dels professionals, resulta que la meva filla va estar ingressada anteriorment al Centre de Salut Mental Mentalia de Lleida. I l’equip psiquiàtric del Santa Maria no vol saber res del psiquiatre que ha portat la meva filla per privat.

No entenc aquesta competitivitat entre professionals, quan el més lògic seria que com a professionals parlessin entre ells per saber més informació i documentació sobre la meva filla, ja que l’he hagut de portar a un privat perquè la salut pública està col·lapsada. És una contrarietat que no es puguin posar d’acord els dos sectors (públic i privat), per poder donar un diagnòstic al malalt.

Dit això, sense esperances de resoldre-ho, però amb molta fe perquè tothom sigui coneixedor del cas, només vull dir-vos que qui estigui en una situació similar reclami els seus drets com a persona que paga una seguretat social. Vull donar també les gràcies a les empreses que són comprensibles amb els treballadors amb problemes com el meu. Jo senyors , estic indignada, impotent, em sento estafada i sense explicacions raonables per part dels professionals (parlo en el cas de psiquiatria per a adolescents). No generalitzo. Moltes gràcies al lector per dedicar uns minuts a llegir la meva vivència com a mare i al diari SEGRE per deixar-me expressar.