Homenatge a Dani Badia

Sr. Director:

Ja han passat algunes setmanes des que el Dani Badia ens va deixar, amb el pas dels dies l’enyorarem encara més. Aquest és el meu homenatge i record per un periodista i amic inoblidable. Porto tota la vida al futbol, i el Dani va estar sempre al meu costat. Des de l’inici de la meva carrera esportiva, era un dels meus punts de referència i jo solia recolzar-me en ell en els meus moments difícil… era una persona que sempre et transmetia serenitat i una lucidesa difícil de trobar en aquesta muntanya russa en què de vegades es converteix l’esport professional… El seu tarannà era positiu, humil, discret, sempre pendent dels altres. Era el punt d’unió de molts exjugadors del Lleida que agraïen les seves trucades, estava atent a qualsevol situació que pogués afectar tots els que en un moment de la nostra vida hem passat per l’esport lleidatà.

El Dani va decidir no sortir mai laboralment de la nostra ciutat, rebutjant moltes possibilitats de feina i millors càrrecs dins de la seva professió, perquè era superior el seu amor per Lleida, pel Lleida i per tot el que vincula a la ciutat. Va ser un referent per a molts periodistes lleidatans, que van treballar amb ell i que segurament els va transmetre els seus valors dins de la professió. Jo sempre l’he admirat! I a mesura que han passat els anys i he conegut, degut a la meva trajectòria, més gent… encara l’he valorat més! Perquè és tan i tan difícil en aquest món tan complex que és el futbol trobar gent com ell… La seva família (Ruth, el seu fill Dani i els pares i germà) poden sentir-se molt orgullosos, perquè estic segur que el mateix que jo penso del Dani ho pensi molta gent. Sens dubte hi ha situacions difícils d’entendre.

Quan marxa una persona d’un nivell humà tan gran et qüestiones moltes coses, i el que et queda és un sentiment de buidor però al mateix temps de gratitud, i et sents afortunat per haver compartit molts moments amb una persona tan bona com era ell.

Dani, des d’aquestes línies et faig arribar la meva admiració i respecte. Has sigut sens dubte un dels grans personatges de la nostra estimada Lleida. Gràcies en nom meu i en nom de molta gent anònima vinculada a l’esport lleidatà! Inoblidable Dani, trobaré a faltar les teves trucades i xerrades sobre futbol i la nostra enyorada UE Lleida.Per acabar, m’agradaria demanar públicament un espai per recordar la seva figura i que sigui un lloc d’homenatge permanent per a un periodista esportiu únic i que va fer de Lleida la seva bandera.