Els diners curen el càncer

SR. DIRECTOR:

Al carrer de la meua infància vivia una senyora que va morir d’una “malaltia dolenta” –com si n’hi hagués de bones–. Es deia Amparo i jo creia que era més gran, així que el dol al veïnat em va semblar que va durar el just. La senyora Amparo tenia 52 anys, els mateixos que avui tinc jo, i va viure en veu baixa la malaltia, que és com es vivia el càncer de mama no fa tants anys. Avui recordo la meua veïna, i la meua tia Paquita, i la mare de la meua amiga, i la meua amiga, i tantes altres dones que han patit i tenen aquesta “malaltia dolenta”. El càncer de mama és el més freqüent diagnosticat a Espanya. Cada any se’n detecten gairebé 35.000 casos nous. 35.000 dones i 35.000 maneres diferents d’afrontar-lo. A totes elles, l’Estat els deu un sistema sanitari públic sa, amb mitjans tècnics i humans a l’altura, perquè és amb més pressupostos destinats a investigació, prevenció i bons tractaments com es lluita contra aquesta loteria genètica. La resta és soroll i demagògia, i això mai curarà res. Jo, per la meua banda, si he d’apostar per un número, apostaré pel 85, que és el percentatge de la taxa de supervivència neta al càncer als cinc anys. El cent per cent és qüestió de diners.