Un aranès decebut

SR. DIRECTOR:

Quan visito els meus familiars i coneguts a la residència de gent gran, veig el desconsol, la tristesa i el desemparament que senten quan han d’abandonar la seua estimada vall, en la qual van nàixer, on van créixer i van crear tota una vida, per haver d’anar a una residència fora del seu hàbitat natural. Atès que la residència de Vielha s’ha quedat petita, se n’han d’anar a Lleida, Esterri, el Pont de Suert i fins i tot Barbastre, molts d’ells. Quan a Les hi ha una residència buida i tancada i barrada, els nostres padrins continuen sent desterrats cap a altres pobles i altres comarques. Amb aquesta carta vull fer un reclam a la síndica i els polítics de la Val d’Aran. Com poden permetre que els nostres padrins visquin els seus últims dies fora del seu hàbitat, dels seus costums, del seu entorn i de la seua llengua? Senyors, obrin vostès la residència de Les o prenguin mesures per solucionar el problema de la nostra gent gran, aquells padrins que van donar i van lluitar tant per aquesta vall. Voldria que aquestes muntanyes que, en les quatre estacions, els van veure créixer també els veiessin morir amb dignitat i en pau. Una salutació a tots els aranesos