La generació del 1936

Sr. Director: Tenim la sort, els de la generació del 36 que hem pogut arribar fins avui, de poder conèixer els nostres nets, fins i tot besnets, les futures generacions, i de poder encara transmetre les nostres vivències, la història de tots. Però, en aquests moments, l’experiència i la vellesa no es valoren i tenim la sensació que per al món ja no hauríem d’existir, que ja sobrem. Ens hem adaptat a tants canvis, i de tota mena, al llarg de la nostra vida...!

A part d’haver passat els nombrosos trasbalsos polítics –l’acabament de la República, tota la dictadura i l’actual monarquia, la prohibició de la llengua pròpia i el seu rescat amb l’anomenada autonomia...–, també hem evolucionat amb les innovacions tecnològiques: de la ràdio de galena a la televisió i a les plataformes digitals, de les cartes al WhatsApp; hem vist millorar els carrers fangosos i créixer les ciutats industrials...

Vam néixer amb la destrucció que portà la guerra i vam sofrir la misèria de la postguerra, les altres crisis, també alguns bons temps, i sempre hem tirat endavant perquè ens hem sabut adaptar a les transformacions de la societat amb tot allò que estava a les nostres mans. Amb el que hem viscut, hi ha polítics que voldrien que no recordéssim el passat, que s’oblidés aquesta generació, en diuen “passar pàgina”.

Però existim i molts encara som aquí, per a afirmar la nostra història. També els periodistes ens presenten com una nosa. Quan s’esdevé un accident d’una persona d’edat, per exemple, els mitjans de comunicació subratllen aquesta característica com si no haguéssim de moure’ns de casa. Per desgràcia hi ha accidents de tota mena i som nosaltres els que anem amb la màxima cura i precaució.

D’altra banda, quan anem al Centre de Salut per alguna molèstia, la resposta habitual és simplement que ja és normal, sense explicacions i amb una indiferència que encara dol més. Què els costaria, almenys, de ser més amables, d’escoltar-nos? Amb quasi tot el trajecte ja viscut, veiem un futur incert per als nostres joves. Esperem que les noves generacions es puguin entendre